És encertada la decisió d'Interior de fer avançar un dia la concentració de la Falange a Sant Cugat per evitar que coincideixi amb la consulta del 13-D. Hauria estat millor ajornar la concentració al dia 14 per evitar la provocació, però, com a mínim, Joan Saura sembla haver recuperat el sentit comú que li va mancar a Arenys de Munt permetent que consulta i Falange coincidissin. Tot plegat, tanmateix, ha propiciat un interessant debat polític sobre el dret d'aquesta formació a manifestar-se. Raül Grangé, el portaveu local d'ERC, per exemple, diu que no perquè la Falange "és un partit indigne d'existir en democràcia". El PP, en canvi, a través de Berta Rodríguez, afirma que sí que hi té dret perquè "la llibertat d'expressió és per a tots els ciutadans". La senyora Rodríguez té raó, la llibertat d'expressió és per a tots, i, precisament perquè té raó es desacredita sola. N'hi ha prou de recordar que el seu partit va votar en contra de la consulta del 13-D tot negant als santcugatencs la llibertat d'expressió que tant diu defensar. I és que el PP, com la Falange -amb la complicitat del Partit Socialista- només entenen aquesta llibertat quan el qui s'expressa té la mateixa ideologia que ells. Deu ser per alguna cosa que PP i PSOE, davant l'estupor de la Unió Europea, es neguen a il·legalitzar un partit amb una història de milers de crims contra la humanitat mentre prohibeixen que ciutadans demòcrates del País Basc puguin concórrer a les eleccions. Jo també crec que la Falange no s'hauria de poder manifestar mai. Però no sols pel seu feixisme, sinó perquè quan governava no permetia que els demòcrates fessin allò que ara ella demana. Els qui ho intentaven eren empresonats o assassinats, i així seria de nou si tornés a governar. A aquesta mena d'enemic, per tant, ni aigua al mig del desert.