Des dels dies de Belle époque, en què va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, ja fa temps que el cinema de Fernando Trueba es troba en hores baixes. Títols com Two Much o El embrujo de Shanghai, per exemple, han estat força decebedors, i, malauradament, tampoc no acaba de remuntar amb El baile de la Victoria. De fet, malgrat ser un dels films més esperats de la darrera edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià, l'acollida que va tenir per part de la crítica i del públic va ser força freda. I és que justament és aquesta la sensació que deixa en l'espectador: fredor. Les preteses emocions dels personatges no traspassen la pantalla, resulten excessivament literàries i poc versemblants i el recurs de fer-nos saber el pensament del matrimoni retrobat per mitjà de veus en off és molt poc reeixit. El millor, Ricardo Darín.