Èxit. Aquesta és la paraula que millor defineix la consulta que Sant Cugat, al costat de 166 municipis, va celebrar el passat 13-D. La Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació no tenia cap dubte de la victòria del sí –justament les consultes es fan per desmuntar el tòpic que diu que l'independentisme és minoritari-, i per això posava èmfasi en la participació. Amb totes les mirades pendents de Sant Cugat pel fet de ser la ciutat més gran de la jornada, no podíem permetre'ns tenir un índex de participació que s'allunyés excessivament del de les darreres eleccions europees en què van votar un de cada quatre catalans i ho hem aconseguit. El 13-D ha votat un de cada quatre santcugatencs. Hom dirà que podria haver estat molt millor, i és cert. Però per assolir un índex més elevat calen unes infraestructures que no teníem. La complexa configuració de Sant Cugat, ciutat dormitori en molts casos, amb molta gent no integrada en la vida de la ciutat i amb diverses zones residencials sense nucli, ja no sols de poble sinó ni tan sols de barri, feia molt difícil arribar a tothom. Ningú no pot guanyar una cursa amb una bola pesada lligada als peus i tot s'ha fet només amb l'esforç i amb la il·lusió d'uns centenars de voluntaris que no han defallit malgrat estar desbordats per la feina que suposa l'organització d'un referèndum. Per altra banda, si tot i el potent desplegament de mitjans, els santcugatencs que van votar a les eleccions europees no va superar la xifra de 23.000, per què ara nosaltres, que hem patit una persecució jurídica, hauríem d'haver assolit una xifra igual o millor? Queda clar, per tant, que la participació de més de 15.000 persones en la consulta ha estat tot un èxit. Hem fet història, i la història ja diu que Sant Cugat ha votat a favor de la independència de Catalunya.