Potser encara és massa d'hora per adonar-nos del que hem fet, potser la fita encara és massa recent per prendre consciència del valor testimonial del referèndum que la nostra ciutat va celebrar diumenge passat. Però el cert és que la història de Catalunya parlarà del 13 de desembre del 2009 com la data que Sant Cugat es va autoconvocar a les urnes per expressar la seva voluntat de situar la nació catalana al costat de les altres nacions lliures del món.

La llibertat a mitges no existeix. La llibertat o és plena o no és llibertat, i la presa de consciència catalana d'aquest dret suposa la fi de l'autonomisme i el retrobament amb els drets nacionals que ens van arrabassar. Recordem, en aquest sentit, que el Decret de Nova Planta, promulgat el 1716, mai no ha estat derogat. És a dir, que Espanya continua subscrivint no sols l'esperit anorreador que el va inspirar sinó també bona part del seu articulat. I una prova d'això la tenim en el rebuig frontal a un escardelenc Estatut d'autonomia del qual ni tan sols s'accepta l'equiparació en drets de la llengua catalana a l'espanyola.

Val a dir, tanmateix, que el procés d'alliberament nacional ja ha començat i no té aturador. Els qui hi estan en contra no ho volen reconèixer, perquè el seu somni de veure una Catalunya subordinada a Espanya fins a la fi del món és massa visceral, però ja res no serà igual després de les consultes. I la de Sant Cugat, com no podia ser de cap altra manera, ha estat modèlica en tots els sentits, especialment en civisme, per bé que res d'això no hauria estat possible sense la dedicació absoluta d'uns quants centenars de voluntaris, sense l'aportació econòmica de milers de santcugatencs i, en definitiva, sense l'entusiasme de la ciutadania. I entre tot aquest esforç, cal incloure també aquells polítics d'Esquerra, de Convergència Democràtica i d'Iniciativa que a títol individual s'han pronunciat públicament a favor de la consulta i n'han afavorit la participació. Al capdavall, ells són referents locals i, com és lògic, allò que fan o deixen de fer incideix en l'actitud de la societat de la qual en són gestors.

Però, ves per on, tot això, que és molt, molt important, i un motiu d'alegria, queda minimitzat per la magnitud del veredicte de les urnes. Unes urnes a través de les quals Sant Cugat ha dit sí a la independència de Catalunya amb un 92,34.%. Doncs sí, hem fet història.

Cugat.cat , 16/12/2009