Per bé que amb relació a les consultes sobre la independència, celebrades a 167 municipis el passat 13-D, alguna figura mediàtica ha utilitzat el nom de Sant Cugat en clau negativa per obtenir rellevància personal, fins al punt de distorsionar la realitat en benefici propi tot donant-ne una imatge esbiaixada, el cert és que la consulta santcugatenca va ser un èxit espectacular. I no em refereixo a la victòria del sí, sinó a la participació. Aconseguir, sense disposar de la infraestructura pròpia d'una jornada electoral, que un de cada quatre santcugatencs anés a les urnes és una fita històrica. I per adonar-nos-en n'hi ha prou que mesurem ambdues forces: mentre les eleccions o referèndums institucionals són vinculants, tenen caràcter nacional, no pas local, i compten amb suport governamental, equip professional i una costosíssima campanya mediàtica, les consultes populars -al febrer i a l'abril vénen dues onades més- es fan amb tot l'aparell institucional en contra i patint el menysteniment de la televisió nacional del país. Tanmateix, com dic, res d'això no ha impedit l'èxit de Sant Cugat. Les xifres ho diuen tot. Comparem, per exemple, la xifra del sí (14.002 vots) amb les obtingudes pels partits polítics guanyadors en les darreres conteses electorals i veurem la victòria aclaparadora del primer. De fet, mai l'independentisme, sumant-hi Esquerra i CUP, no havia aconseguit un resultat tan elevat. Des del 2003, si més no, cap partit, no ha guanyat unes eleccions a Sant Cugat per tants vots. En les municipals de 2003 i de 2007, CiU, no va passar dels 11.709 i dels 13.424, respectivament; va obtenir 12.349 en les catalanes de 2006 i 7.229 i 7.298 en les espanyoles de 2004 i 2008. Pel que fa al PSC-PSOE, va tocar sostre en les espanyoles del 2008 amb 13.004. Són xifres per a la reflexió.