És d'agrair el rebuig de l'Ajuntament de Sant Cugat a la negativa de l'Ajuntament de Vic a empadronar els immigrants sense permís de residència o sense visat, ja que establiria una discriminació que, en el millor dels casos, és absurda. És absurd que un govern municipal decideixi ignorar el nombre real de persones que viuen al seu municipi només perquè no té prou recursos per afrontar la immigració. Aquesta manca de recursos és certa i genera molts problemes derivats de la subordinació de Catalunya a Espanya, ja que, privat de competències, el nostre país s'ha convertit en un mer receptor d'immigració sense capacitat per determinar-ne els fluxos. Però l'existència d'aquest problema, que és polític, no ha d'esdevenir un problema social que afecti persones que no hi tenen res a veure. Ho dic en el sentit que els nouvinguts, amb papers o sense, no tenen cap culpa que Catalunya sigui una nació infantívola incapaç de dotar-se d'estructures d'Estat. Aquest és un conflicte intern que només resoldrà un procés de maduresa; un procés, val a dir-ho, que alguns partits estan molt lluny de fer. Mentrestant, cal no cedir a les pressions d'una xenofòbia que, ves per on, sovint és promoguda per persones que han oblidat que els seus pares o avis també van ser immigrants. És grotesc, per tant, que el PP de Sant Cugat digui que només es pot empadronar "les persones que estiguin en situació regular". Deu pensar que l'empadronament és un privilegi i que, com a tal, no pot ser concedit a aquestes persones. Encara bo que les considera persones. Doncs no, l'empadronament no és un privilegi. L'empadronament és una eina de la qual se serveix un govern municipal per saber la seva població real. I això també inclou aquelles persones que la portaveu popular, Berta Rodríguez, defineix com "entrades per la finestra".