Gran deu ser l'efecte de la consulta celebrada el 13-D a Sant Cugat quan alguns dels qui, volent deslegitimar-la, es van quedar a casa ara necessiten justificar-se en aquestes pàgines. Curiosos, això sí, els elements de la seva justificació. Diuen, d'entrada, que respecten els organitzadors i els votants. Home, gràcies per tanta generositat. Tot seguit, però, parlen de defensar sense concessions l'autogovern de Catalunya, com si hi pogués haver autogovern sense independència. No semblen adonar-se que tota persona o col·lectivitat que no és independent queda subordinada a la voluntat d'una altra persona o col·lectivitat. Catalunya, concretament, no s'autogoverna. La prova és que allò que decideix el seu Parlament esdevé paper mullat al Parlament espanyol, cosa que demostra que un poble que només s'autogoverna domèsticament no és un poble lliure com tampoc no ho és la persona el marge de llibertat de la qual es redueix a poder decidir quan vol fer les seves necessitats. L'autèntic autogovern és una altra cosa. Es comprèn, per tant, que els qui tenen ànima d'esclau saltin d'alegria quan l'amo els llança les engrunes d'una ensarronada anomenada Estatut. Incapaces de pair l'èxit de la consulta, les esmentades veus blasmen la independència amb l'excusa que provocaria fractura social. És a dir, que empren el mateix discurs que els amos tolerants adreçaven als esclaus insubmisos: "Que no veieu que el vostre alliberament causaria una fractura social? Ja deixem que us declareu insubmisos, però amb la condició que continueu essent esclaus, eh?". Doncs bé, d'acord amb l'articulació política del món, els únics pobles lliures són aquells que tenen Estat, perquè és aquesta condició, i no cap altra, la que els permet decidir sobre la seva vida i interactuar sobiranament amb els altres pobles del món.