El silenci de la UOC

El silenci de la UOC
El 29 d'octubre de 2009, la senyora Heather Hayes, intèrpret judicial federal de l'estat de Tennessee, Estats Units, va adreçar aquest correu a Imma Tubella, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya: "Considerava la possibilitat d'estudiar la carrera de filologia catalana a la UOC i per això he entrat, a través del portal de llengua anglesa, a la seva web. A partir d'aquí, però, tots els botons condueixen a pàgines en castellà, sense cap mena d'opció per poder-hi navegar en català. Quina lògica és aquesta? I què diu, de l'actitud de la UOC vers el català? És vergonyós. Em sembla que m'ho he de pensar una mica més. Gràcies per la seva atenció, agrairia que m'ho expliqués".

Una setmana més tard, en no rebre cap resposta, la senyora Hayes s'adreça de nou a la rectora: "Salutacions de nou, doctora Tubella. Com que no he rebut cap resposta al meu missatge original, he pensat que pot haver-hi algun problema de connectivitat. Torno a enviar-l'hi. Moltes mercès". Tot seguit, misteriosament, sense dir res, la Universitat canvia els enllaços que denuncia la senyora Hayes. Tanmateix, aquesta és la pàgina que s'obria al visitant angloparlant quan aquest clicava sobre University Degrees.

Tres mesos després, el 30 de gener de 2010, la senyora Hayes hi insisteix: "Salutacions de nou, doctora Tubella. Ja fa exactament tres mesos que li vaig enviar el meu missatge original. Encara no n'he rebut cap resposta. No m'arriben tornats els meus missatges; per tant, m'imagino que els rep i que escull no respondre. Agrairia una contesta; crec que vostè, com a rectora d'una Universitat que rep molts diners públics, té l'obligació de respondre'm. Gràcies. Espero la seva resposta".

Però la resposta no ha arribat. Cosa que, a banda de ser una mostra de mala educació, suposa un menyspreu envers la senyora Hayes i el reconeixement implícit de la raó d'aquesta última. Talment com si, atrapada en falta, la rectora Tubella fos incapaç d'articular-ne la més mínima explicació. No cal dir que sobta força aquest comportament, venint d'una persona que és autora d'aquestes línies: "Una gran part aproximadament de les 6.000 llengües del món -un 90% segons la Unesco- es poden veure abocades a l'extinció durant el segle XXI, i amb aquestes la major part de la diversitat cultural de la humanitat". Estic d'acord amb la rectora Tubella. Però, arribats aquí, caldria preguntar-li si la llengua catalana no forma part d'aquest patrimoni a preservar i si fins i tot s'ha de veure substituïda per l'espanyola en les seves institucions en nom d'una internacionalitat ridícula, acomplexada i provinciana. Esperem que tot plegat no respongui a una mentalitat hispanocèntrica dins la qual el nom de Catalunya sigui una cirereta merament ornamental. Veurem què hi diu la rectora Tubella. Altrament, qui calla consent.

e-notícies , 4/2/2010