Hi ha hagut algunes veus que han blasmat el número 145 de la revista de l'Ateneu de Sant Cugat per aquest text sobre el 13-D:

"Sí: vull que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea, vull que el meu govern disposi de més recursos per a la sanitat, l'educació i les infraestructures, vull que el meu estat respecti la meva llengua, vull decidir amb quins països sóc solidari, vull que la Senyera onegi a la seu de les Nacions Unides, vull decidir qui és el meu cap d'estat i vull no haver de pensar més en els monòlits del Tribunal Constitucional".

"No: no vull que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea, vull que l'Estat espanyol continuï espoliant Catalunya, vull que el meu aeroport de referència sigui Barajas, vull seguir vibrant amb els èxits de la roja, crec que les fronteres són cosa del passat (però les d'Espanya que no me les toquin), vull seguir sent súbdit de la dinastia borbònica, tot esperant el regnat del futur Felip VI".

A partir d'aquí, aquells que parlen de diversitat de pensament han acusat de partidisme la publicació pel fet que rep diners públics. Cosa que, segons ells, no li permetria tenir opinió pròpia i encara menys expressar-la. Ves per on, és amb diners públics que creixen Madrid i el seu aeroport, que es finança la roja i que es manté la casa reial sense que aquests intolerants s'escandalitzin. I és comprensible, perquè ells no són independentistes catalans, ells són independentistes espanyols que paguen encantats tot allò que permet que Espanya sigui una nació independent. Per això, en nom de la llibertat d'expressió, cal felicitar l'Ateneu. El món, sortosament, és divers i si a alguns no els va agradar la portada, a d'altres ens va encantar.

Diari de Sant Cugat, 5/2/2010