Naturalment, em puc equivocar, perquè en política tot és possible, però se'm fa difícil imaginar-me que les eleccions no seran abans del mes de novembre. Una de les poques raons per les quals podrien celebrar-se en aquesta data és perquè els integrants del tripartit són molt conscients que un cop marxin del govern ja no hi tornaran, i, davant d'això, poden optar per exhaurir-ne el termini. Al capdavall, el tripartit es va reeditar amb l'única finalitat de retenir el govern quatre anys més, i res no resulta tan dolorós als seus membres com la certesa que l'han perdut. De fet, el van perdre en el mateix moment de la seva reedició. Per això Catalunya, des d'aleshores, viu immersa en un buit de poder que l'ha convertida en un vaixell a la deriva. Cosa que, tot i ser d'una gravetat extrema, no és gens sorprenent a partir del moment que Esquerra va lliurar a Madrid el govern de Catalunya i va deixar aquest país sota el control absolut del Partit Socialista tot rebaixant-lo a la categoria de vulgar autonomia.

Hi ha, com dic, moltes raons que fan pensar en la fi d'aquesta legislatura. No hi ha dubte que les escandaloses mentides que els membres del tripartit han arribat a dir sobre el nou finançament per amagar la perpetuació de l'espoliació que patim quedaran per sempre en les hemeroteques com a prova de la degradació a què poden arribar alguns polítics quan volen eternitzar-se en el poder. Una espiral de mentides, n'hauríem de dir. Ho hem vist en el fals traspàs de Rodalies en què tot el servei, llevat de les aparences i del servei de neteja, continua sota el control del govern espanyol. Tot: vagons, vies, estacions, trens regionals... I també ho hem vist en la manca de dignitat del titular d'Interior, negant-se a dimitir i tapant-se les vergonyes de l'incendi d'Horta de Sant Joan a costa del cos de bombers. En definitiva, si la passada legislatura va ser un Dragon Khan, aquesta és un polvorí. Només falta afegir-hi la futura sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra la qual, mancat de pla B, el tripartit no podrà fer res més que convocar una manifestació i recórrer a les eleccions per aparentar que fa alguna cosa. Talment com si una manifestació de submisos autonomistes a Barcelona i una convocatòria d'eleccions a Catalunya pogués fer tremolar les parets de la Moncloa. Si la cosa no fos tan galdosa, seria per petar-se de riure.

Per tot aquest conjunt de coses, costa d'imaginar que l'agonia s'allargui fins a la tardor. Però tant si les eleccions s'avancen com si no, ja és una dada històrica que la present legislatura constitueix el període més grotesc, més esperpèntic i més degradant dels darrers trenta anys a Catalunya. Per sort, però, tot té una part positiva, i si una cosa cal agrair al segon tripartit és que amb el seu espanyolisme hagi esdevingut una màquina de fer independentistes.

e-notícies , 15/2/2010