És comprensible que el PSOE de Catalunya, Esquerra i ICV tinguin pressa per tancar el debat sobre les famoses declaracions autocrítiques d'Ernest Maragall. "El govern fa temps que va renunciar a un projecte de país", va dir el conseller d'Educació. I va afegir que el segon tripartit "no té vigència política". Són paraules dures, no hi ha dubte, sobretot perquè qui les ha dites, lluny de pertànyer a cap sector de l'oposició, és una de les figures més emblemàtiques del mateix govern. Això fa mal, molt de mal. Però, és clar, més mal està fent al país la trista veritat d'allò que el conseller denuncia. Recordo que quan es va formar el segon tripartit vaig rebre molts atacs per haver escrit que aquesta nova versió havia nascut clínicament morta, talment un mort vivent que no aniria més enllà de la present legislatura, i que Esquerra, en ser-ne la impulsora, acabava de cometre un error històric que pagaria molt car. D'aleshores ençà -probablement perquè la manca de projecte de país implica també una evident impotència intel·lectual-, tota veu crítica amb el tripartit ha estat qualificada de "convergent". Joan Laporta és convergent, Joan Carretero és convergent, Reagrupament és convergent, la CUP és convergent... Tothom que gosi denunciar la degradació de Catalunya, convertida ara en una vulgar comunitat autònoma, no pot ser res més que convergent. Amb això, el tripartit, persegueix dues coses: desacreditar la dissidència i defugir l'autocrítica. Si un dissident és un convergent ja està tot dit i no cal pensar-hi més.

De sobte, però, sembla que els convergents brollen també en el si del mateix govern tripartit. I, a més, ves quina cosa, diuen exactament les mateixes paraules que els dissidents de fora. Quin escàndol, oi? I quins nervis, també. S'entén, per tant, que el PSOE de Catalunya, a banda de treure foc pels queixals, obligui Ernest Maragall a rectificar just l'endemà que aquest s'hagi ratificat per escrit en les seves declaracions. I s'entén també que Esquerra i ICV, a través de Joan Ridao i Joan Herrera, respectivament, vulguin llançar-hi sorra al damunt. El tripartit diu prou i tothom ha d'obeir. Aquesta és la raó per la qual, palesant els extrems a què ha arribat l'escandalosa subordinació dels serveis informatius de TV3 al govern, el Telenotícies del passat 16 de febrer ordenava a tot Catalunya que deixés de parlar de l'afer Maragall. "El govern tanca la polèmica creada per les paraules del conseller Maragall", van ser les paraules textuals de la conductora. És a dir, que, com passa en els règims totalitaris, els telenotícies de TV3 s'han convertit en un mer transmissor de consignes governamentals. Que ningú no pateixi, però. Són els darrers espeternecs del règim. Amb una sola frase, una sola, el conseller Ernest Maragall ha torpedinat la línia de flotació del tripartit i ha fet saltar pels aires tot el seu sistema defensiu: ja no són només CiU i Reagrupament i la CUP els qui diuen que el tripartit és un govern sense projecte de país. Ara ja ho diu també Ernest Maragall, el conseller convergent.

e-notícies , 22/2/2010