Esplèndida pel·lícula, dirigida per Kathryn Bigelow, sobre la follia de la guerra i la diabòlica capacitat que aquesta té per extreure el millor i el pitjor de nosaltres mateixos, i esplèndida també la força descarnada amb què ens mostra tot allò que ens amaguen els telenotícies així com els racons més opacs de la naturalesa humana. Són altament premonitòries, en aquest sentit, les paraules que obren el film -"la guerra és una droga"-, perquè aviat descobrirem fins a quin punt la guerra fa extremament difícil la reinserció social del combatent. Molt intel·ligent també, per part de Bigelow, el rebuig frontal a tota mena de discurs polític a favor o en contra de la intervenció nord-americana a l'Iraq. De fet, aquest és un dels grans valors de la pel·lícula, la renúncia a empènyer moralment l'espectador cap a un cantó o un altre i l'encert de fer-li saber -amb la vulnerabilitat dels actors més coneguts- que la guerra no fa distincions. Aquest film passarà a la història, no us el perdeu.