El PSOE contra Gelida Decideix
A Gelida (Alt Penedès), tanmateix, aquest partit ha anat encara més lluny. Aprofitant que té majoria al consistori, ha declarat la guerra a la consulta del 28 de febrer en el seu municipi fins al punt que la comissió organitzadora, Gelida Decideix, ha fet públic un manifest denunciant el comportament antidemocràtic del grup socialista i la seva oberta persecució de les llibertats. Aquests són alguns paràgrafs del text: "se'ns commina a retirar els cartells que han estat enganxats al mobiliari urbà, [...] un raonament que no té cap valor jurídic i és, per tant, discrecional i arbitrari, atès que no té el suport d'una ordenança o reglament municipal. [...] Sembla que els únics cartells que molesten són els nostres i això ens fa sospitar que el problema no és el cartell, sinó allò que s'hi diu. A més, el regidor de Joventut [Joan Sayol], s'ha dedicat sistemàticament a retirar ell mateix els cartells de la consulta i a difamar sobre l'actuació de la comissió dient que ens saltàvem una norma, que no existeix". Tot seguit, afegeix que aquest mateix regidor, responsable de les edicions del canal de televisió per cable de Gelida, "ha censurat el comunicat en què es demana que el dia 28 de febrer la gent de Gelida faci un acte tan cívic i legítim com expressar la seva opinió a través d'un vot".
Tanmateix, els atacs socialistes contra la consulta de Gelida no acaben aquí. La regidora de Benestar Social, Maria Rigau, responsable del casal d'avis municipal, va impedir la celebració d'un acte informatiu de la comissió amb l'argument que "aquest és un tema que no interessa a la gent gran". Finalment, Gelida Decideix denuncia "la negativa a cedir espais municipals per part de l'Ajuntament", tot i que, com ja va fer públic l'Advocacia de l'Estat, no hi ha cap impediment per tal que les consultes i els actes que hi estiguin vinculats es facin en equipaments municipals. "L'actuació de l'Ajuntament", acaba dient la comissió, "és contrària a l'exercici dels drets constitucionals, a la llibertat d'expressió i d'associació i creiem que només respon a una determinada voluntat política".
Doncs bé, aquesta és la situació. És a dir, que aquells que es vanten d'haver estat abrandats antifranquistes i grans defensors de la llibertat d'expressió, són exactament els mateixos que ara, en nom de la "unitat d'Espanya", trepitgen els principis democràtics, persegueixen l'expressió de les urnes, prohibeixen la lliure circulació de les idees i criminalitzen el pensament dissident. Sortosament, però, les consultes no sols els han desemmascarat, també estan ajudant a fer que els catalans els situem al lloc que els correspon: al costat del Partit Popular, de Ciudadanos i de la Falange. I és que tots quatre, per bé que amb sigles diferents, constitueixen a Catalunya el braç polític del nacionalisme espanyol.
e-notícies , 25/2/2010