El PSOE contra Gelida Decideix

El PSOE contra Gelida Decideix
En altres articles he parlat del poderós influx que tenen les consultes sobre la independència en molts àmbits de la política catalana. Fins i tot, ves per on, han fet que el tripartit, mancat de vots i en caiguda lliure, estigui estudiant una aportació pròpia de les consultes, com ara la possibilitat que els joves puguin votar a partir dels 16 anys. Però les consultes han anat molt més lluny i amb la seva sola existència no sols han trasbalsat el negoci electoral d'alguns partits, sinó que els han obligat a treure's la màscara. De fet, els han despullat de dalt a baix. Aquest és el cas del PSOE de Catalunya, que, sense res per tapar-se, ha deixat al descobert els vincles profunds que manté amb el Partit Popular i amb la Falange en matèria de nacionalisme espanyol. A Sant Cugat del Vallès, concretament, en un intent de deslegitimar la consulta, el grup municipal socialista es va negar a votar-la tot fent que els seus regidors es quedessin asseguts a la cadira sense dir ni sí ni no ni tampoc abstenir-se. Recentment, però, els santcugatencs han atorgat a aquesta formació el premi Botifler de l'Any perquè, com diu textualment el guardó "per davant de la democràcia, del poble, de la llibertat, de la justícia i de tot", el Partit Socialista hi posa "Espanya".

A Gelida (Alt Penedès), tanmateix, aquest partit ha anat encara més lluny. Aprofitant que té majoria al consistori, ha declarat la guerra a la consulta del 28 de febrer en el seu municipi fins al punt que la comissió organitzadora, Gelida Decideix, ha fet públic un manifest denunciant el comportament antidemocràtic del grup socialista i la seva oberta persecució de les llibertats. Aquests són alguns paràgrafs del text: "se'ns commina a retirar els cartells que han estat enganxats al mobiliari urbà, [...] un raonament que no té cap valor jurídic i és, per tant, discrecional i arbitrari, atès que no té el suport d'una ordenança o reglament municipal. [...] Sembla que els únics cartells que molesten són els nostres i això ens fa sospitar que el problema no és el cartell, sinó allò que s'hi diu. A més, el regidor de Joventut [Joan Sayol], s'ha dedicat sistemàticament a retirar ell mateix els cartells de la consulta i a difamar sobre l'actuació de la comissió dient que ens saltàvem una norma, que no existeix". Tot seguit, afegeix que aquest mateix regidor, responsable de les edicions del canal de televisió per cable de Gelida, "ha censurat el comunicat en què es demana que el dia 28 de febrer la gent de Gelida faci un acte tan cívic i legítim com expressar la seva opinió a través d'un vot".

Tanmateix, els atacs socialistes contra la consulta de Gelida no acaben aquí. La regidora de Benestar Social, Maria Rigau, responsable del casal d'avis municipal, va impedir la celebració d'un acte informatiu de la comissió amb l'argument que "aquest és un tema que no interessa a la gent gran". Finalment, Gelida Decideix denuncia "la negativa a cedir espais municipals per part de l'Ajuntament", tot i que, com ja va fer públic l'Advocacia de l'Estat, no hi ha cap impediment per tal que les consultes i els actes que hi estiguin vinculats es facin en equipaments municipals. "L'actuació de l'Ajuntament", acaba dient la comissió, "és contrària a l'exercici dels drets constitucionals, a la llibertat d'expressió i d'associació i creiem que només respon a una determinada voluntat política".

Doncs bé, aquesta és la situació. És a dir, que aquells que es vanten d'haver estat abrandats antifranquistes i grans defensors de la llibertat d'expressió, són exactament els mateixos que ara, en nom de la "unitat d'Espanya", trepitgen els principis democràtics, persegueixen l'expressió de les urnes, prohibeixen la lliure circulació de les idees i criminalitzen el pensament dissident. Sortosament, però, les consultes no sols els han desemmascarat, també estan ajudant a fer que els catalans els situem al lloc que els correspon: al costat del Partit Popular, de Ciudadanos i de la Falange. I és que tots quatre, per bé que amb sigles diferents, constitueixen a Catalunya el braç polític del nacionalisme espanyol.

e-notícies , 25/2/2010