Fascinant, aquesta nova pel·lícula de Martin Scorsese. És tot un regal que, en mig de l'allau de produccions nord-americanes que es fonamenten en la violència gratuïta, en el catastrofisme i en els efectes digitals, hi hagi algú capaç de continuar mostrant-nos cinema en estat pur, cinema que obliga l'espectador a reflexionar sobre allò que veu, no només mentre ho està veient, sinó també després d'haver-ho vist. És cert que Scorsese fa trampa en alguns moments i que manipula la nostra ment, però hi sura el talent amb què ens fa dubtar de tot fins a l'extrem d'impedir-nos distingir entre ficció i realitat. Scorsese juga constantment amb nosaltres i ens obliga a posar-nos en el cervell del protagonista, i, en fer-ho, ens acosta a la lluita entre la bogeria i el seny. Esplèndides les escenes del camp de concentració de Dachau, els somnis cubistes i també la fotografia, que evoca els clàssics del cinema negre, així com les interpretacions. La de Leonardo DiCaprio és magistral. Tot un plaer.