El debat sobre la independència a TV3
Dit això, però, el debat esmentat va ser exquisit, en el sentit que no hi va haver emocions a flor de pell ni tampoc desqualificacions personals. Tots els joves que hi van intervenir –esplèndida tria– van defensar les seves idees amb el cap fred i escoltant amb interès els arguments aliens. Com és lògic, els defensors del no van desplegar tots els tòpics sobre el tema: el boicot que Espanya faria a Catalunya –com si Catalunya no pogués fer boicot–, Catalunya hauria de sortir de la Unió Europea –cosa jurídicament impossible–, el Barça es veuria obligat a jugar amb el Nàstic i el Girona –i el Madrid? Què faria el Madrid? Per sort, la futura lliga europea acabarà aviat amb aquesta provinciana cantarella–, patiríem econòmicament –com pot patir aquell que aconsegueix que deixin de robar-li 22.000 milions d'euros anuals?–, Espanya també hauria de votar en un referèndum –si les antigues colònies espanyoles haguessin permès una cosa així encara ara serien colònies–, els estats estan desapareixent –no és veritat, mai no havien nascut tants estats com ara–, els estats ja no tenen raó de ser perquè som a l'època de la globalització –justament la condició d'Estat és l'únic que pot evitar la desaparició de les nacions sense Estat–, ara mateix hi ha altres prioritats –quina prioritat nacional no està subordinada a la independència política i a la gestió dels recursos propis?–, ara no és el moment –quin seria el moment ideal, doncs? L'any 3000, potser?–. Es van dir més coses, però podem aturar-nos aquí.
Un fet negatiu del programa va ser la reiteració dels dos presentadors en les expressions "d'altres llocs d'Espanya" o "a la resta d'Espanya" que palesaven un hispanocentrisme flagrant. Lídia Heredia, tanmateix, s'ha de reconèixer que va ser molt àgil en fer notar a un dels nois l'ús inadequat de la llengua espanyola cada cop que aquest, en el seu discurs, al·ludia a paraules d'un tercer imaginari. "Això no es podria expressar en català?", li va preguntar ella. "Sí, és clar" va respondre el noi sense captar el missatge. El noi defensava la independència, sí, però no era conscient de fins a quin punt l'espanyolització silent fa estralls en tots nosaltres i, com molts altres catalanoparlants, mostrava la seva diglòssia substantivant sistemàticament en espanyol.
Amb tot, malgrat que aquesta edició de Banda Ampla responia més a la necessitat de TV3 de llevar-se la mala consciència sobre el tema que no pas d'aprofundir-hi, s'ha de reconèixer un cert coratge en el plantejament. El mèrit, però, no és de TV3, sinó de les consultes. Són elles les que l'han fet possible i les que estan situant el debat de la independència al carrer. És una bona resposta per a aquells que diuen que no serveixen de res.
El Singular Digital , 9/3/2010