Tot i ser un mer producte comercial basat en una sèrie de la televisió britànica –molt bona, això sí–, s'ha de reconèixer que aquesta pel·lícula conté diversos elements d'interès que la fan especial, començant per una solidesa narrativa, unes colpidores escenes d'acció i un disseny de producció esplèndid. I és que, més enllà d'aquests factors epidèrmics, l'espectador hi troba també els nivells esfereïdors de corrupció a què pot arribar el poder, la baixesa moral d'algunes trames polítiques, els filtres laberíntics amb què aquestes es protegeixen, la inòpia en què viu la societat amb relació a aquest conjunt de coses i la facilitat amb què poden ser eliminades les veus més incòmodes i insubmises. Paral·lelament també hi ha el retrat d'un home que, tot i estimar-la, s'ha desconnectat de la seva filla i ho ignora tot sobre ella. Tant Mel Gibson -molt més envellit del que correspon a la seva edat, 54 anys–, com Ray Winstone (agent del govern) i Danny Huston (executiu) estan esplèndids.