Els nous (vells) censors
Afirmen socialistes i populars -quina magnífica parella que fan, per cert- que uns i altres no són el mateix, ja que els primers es declaren "federalistes". Francament, que lletja que és la mentida. Si volen que algú se'ls cregui, el primer que han de fer és eliminar l'article 145 de la Constitució espanyola. El recorden? És l'article que diu: "En cap cas no s'admetrà la federació de Comunitats Autònomes". Ho dic perquè és ben curiós que un federalista estigui en contra de les federacions. Sembla un atemptat contra la intel·ligència, oi? El Partit Socialista fins i tot s'ha permès censurar el meu discurs en recollir el premi qualificant-lo de polític. Doncs sí, el meu discurs va ser polític perquè la consulta era política. Però qui va promoure la consulta no van ser pas els partits polítics, sinó la societat civil. La mateixa societat civil que els socialistes menyspreen criticant el premi. Potser s'estimarien més que, com en els temps en què dalt d'un escenari no es podia dir res que fos polític, els premis els guanyessin sempre "els amics del macramé". Amb tot, cal donar-los les gràcies per mostrar-se tan aclaridors. És molt eloqüent que aquells que quan hi havia en Franco anaven als concerts de Lluís Llach i Raimon a reivindicar la llibertat d'expressió siguin els mateixos que ara volen regular què pot dir i què no pot dir una persona dalt d'un escenari. Encara que només hi pugi per recollir un premi.
Cugat.cat , 13/3/2010