Als qui no s'expliquen l'escandalosa espanyolització que ha experimentat TV3 -i encara menys que hagi esdevingut una eina espanyolitzadora-, ara els podrà caure la bena dels ulls. Em refereixo als qui tots aquests anys de tripartit no han deixat de fer-se aquestes preguntes: "Com és possible que Esquerra lliurés Catalunya al PSOE? Com s'entén que Esquerra renunciés, malgrat això, al control de TV3? Com s'explica que Esquerra no badi boca davant el procés de substitució lingüística que està portant a terme l'emissora?". Doncs el dia a dia d'aquests anys de govern els dóna la resposta: la direcció d'Esquerra no ha fet res, absolutament res, per la independència de Catalunya. És cert que Joan Puigcercós usa el terme en els seus mítings, però, perduda tota credibilitat, gairebé es pot dir que incomoda sentir-la en els seus llavis, com incomoda que un entabanador professional gosi creure's que caurem en el seu parany. És comprensible, per tant, que, amb el partit en caiguda lliure, la direcció basi totes les seves esperances en la futura Llei de cinema, malgrat que tot fa preveure que, en el millor dels casos, el famós 50% de còpies en català trigarà anys a arribar.

Mentrestant, però, enlluernats amb aquest castell de focs, no ens adonem que la política lingüística republicana senzillament no ha existit. Franco ja fa 35 anys que és mort, però hi ha milers d'àmbits en aquesta matèria que continuen exactament igual i molts altres que han empitjorat. El nivell de TV3, per exemple. Si els locutors, col·laboradors, reporters i tertulians de la BBC tinguessin el nivell d'anglès que tenen de català alguns locutors, col·laboradors, reporters i tertulians de TV3 difícilment hauria esdevingut el prestigiós referent que ara és. El rigor d'un periodista comença per la llengua, que és el seu instrument de treball. "És el català que ara es parla", se'ns diu com a excusa. És a dir, un català cada cop més infecte i espanyolitzat fins al punt que, convertit en patuès, aviat ja no caldrà ni traduir-lo. Però, d'això, curiosament, Esquerra no en diu res. Deu ser que mantenir-se en el poder -el galdós poder català- és més rendible que reconduir el país i la seva llengua. I deu ser per això que ja no els fa res votar al costat del Partit Popular i del Partit Socialista a favor de la substitució de la llengua catalana per l'espanyola a TV3. La proposta, presentada per CiU i tombada pel Partit Socialista, Esquerra, PP i ICV, deia això: "Instar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals perquè s'obligui els professionals del periodisme de la CCMA a no servir-se de la substitució lingüística del castellà en detriment del català quan l'entrevistat és castellanoparlant". I posava com a exemple l'entrevista del programa Ànima a l'actriu Verónica Forqué feta íntegrament en espanyol i sense traducció simultània. Aquest, però, no és un cas aïllat a TV3. Al contrari, és una constant. És la seva sibil·lina manera de convertir-se en una cadena bilingüe, d'esdevenir el tercer canal de Televisió Espanyola i de menysprear la llengua pròpia del país tot menyspreant aquells catalans que no saben espanyol i que continuen queixant-se'n des de la Catalunya del Nord. Cosa que dóna la raó a la diputada convergent Carme Vidal quan diu: "El fet que Televisió de Catalunya aposti per la substitució del català pel castellà, en lloc d'apostar per la traducció, no ajuda a crear més consciència lingüística ni més competència entre els parlants. [...] L'actitud d'Esquerra, avui, xoca amb la Llei de política lingüística, que defensa apostar pel prestigi social del català."

Doncs a aquests extrems hem arribat: a veure Esquerra votant al costat de PSOE i PP en contra de la normalització de la llengua catalana a TV3. S'entén, per tant, que Esquerra perdi les seves sigles a la mateixa velocitat que perd els votants. Totes aquelles expectatives que un dia va crear, tota aquella il·lusió que un dia va generar, han quedat reduïdes a una sola lletra, la "E" d'Espanya.

e-notícies , 22/3/2010