Aquestes vacances de Setmana Santa són adients per abandonar breument l'esfera política i comentar temes més frívols, encara que, indirectament, també estiguin relacionats amb el poder. Aquest és el cas dels rumors d'infidelitat mútua que la premsa internacional atribueix al president francès Nicolas Sarkozy i a la seva dona, la model Carla Bruni. A Sarkozy se'l vincula amb Chantal Jouanno, ministra de Medi Ambient, i a Bruni amb el cantant Benjamin Biolay. Bruni ho ha desmentit dient que la seva relació amb Sarkozy "és un conte de fades", però, tant si és veritat com si és mentida, aquest afer és un pur divertiment a França. En el purità món anglosaxó, en canvi, aquestes aventures passen factures molt elevades als polítics. Un cas com el de François Mitterrand, per exemple, hauria esdevingut un escàndol als Estats Units i hauria destruït la seva carrera política. A Europa no. I la prova és que va ser el mateix François Mitterrand, no pas cap diari, qui va revelar, després de mort, la seva doble vida. Ho va fer per mitjà d'un testament segons el qual el seu taüt seria acompanyat fins al cementiri no tan sols per la seva dona Danielle i pels seus dos fills, sinó també per la seva eterna amant, la historiadora d'art Anne Pingeot i la seva filla Mazarine.

El més meritori, però, és que el poble francès coneixia la doble vida del seu president i ningú no en deia res. I quan algú ho va fer, concretament la revista Paris Match, mitjançant la publicació d'una fotografia de Mitterrand amb la seva filla, les crítiques van ser molt nombroses i la revista es va haver de defensar dient que ja feia deu anys que el mateix Mitterrand havia confessat a la premsa la seva doble vida familiar. Després de la confessió, això sí, els va demanar discreció. ¿Algú s'imagina la premsa nord-americana guardant un secret com aquest del seu president? ¿Podria, la premsa nord-americana, silenciar durant deu anys que el president dels Estats Units té una segona família mantinguda pel govern i en una residència propietat de l'Estat? A França tothom ho sabia, però ningú no en parlava. Ho sabien les dues dones, ho sabien els dos fills i la filla i ho sabia també el personal domèstic. Sabien que Mitterrand alternava les dues cases durant tot l'any, llevat de l'època de vacances en què, invariablement, passava els dies en companyia de Danielle, la seva esposa oficial.

Als Estats Units, és clar, és impensable una cosa així. I també ho és que un mitjà de comunicació nord-americà gosés dir una frase com aquesta de Paris Match sobre el tema: "Els polítics francesos poden dormir tranquils i amb qui vulguin". Cosa que és una sana i desinhibida manera de pensar. Tan sana i desinhibida com la de l'actriu Shirley MacLaine quan va dir: "Prefereixo tenir un president que cardi amb dones que un president que cardi el país".

e-notícies , 29/3/2010