Per bé que és molt tebi –cosa comprensible tractant-se del corrent intern d'una empresa–, és molt significatiu que, finalment, hagi aparegut un col·lectiu de professionals de TV3 i Catalunya Ràdio que denunciïn la descatalanització progressiva –nacional i lingüística– d'aquests dos mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la seva conversió en mers instruments al servei del projecte del Partit Socialista. Es tracta de l'anomenat Grup d'Opinió Control Ç format per una trentena de treballadors d'ambdues emissores que es defineixen amb aquestes paraules: "Som un grup de professionals de la CCMA que, preocupats per la pèrdua d'identitat dels nostres mitjans de comunicació, fem sentir la nostra veu per aconseguir uns nivells de qualitat empresarial, cultural, social, lingüística i periodística, a l'alçada dels reptes del nou panorama audiovisual".

És d'agrair la voluntat de servei al país d'aquest col·lectiu, perquè la situació és molt greu. Fixem-nos si n'és, de greu, que alguns dels membres de Control Ç s'estimen més mantenir-se en l'anonimat per por a patir represàlies de caràcter laboral. Aquest és un petit recull de les coses que denuncien a través del seu portaveu: "No pot ser que obrim el Telenotícies amb informació d'un accident a Terol. [...] Cada vegada els referents dels nostres mitjans són més espanyols. [...] La jerarquització de les notícies hauria de venir marcada per l'àmbit geogràfic, però els nostres marcs són espanyols. Per què fem un resum dels equips espanyols a la Champions? [...] Hem d'ensenyar tot el que faci referència als Països Catalans. Actualment estem fent una televisió autonòmica regional, i hem de fer una televisió nacional. [...] Estem a favor de la subtitulació. Tenim mig milió d'espectadors potencials a la Catalunya Nord que no ens entenen quan els donem una intervenció en castellà. Són catalans i han de tenir la possibilitat de rebre-ho en la seva llengua. [...] Fins i tot les informacions generades a Madrid amb repercussió a Catalunya poden ser explicades com una tele autonòmica regional o com una televisió nacional".

Doncs bé, una visió tan catalanocèntrica de la vida ha trasbalsat un dels més famosos hispanoaddictes del Parlament, el diputat Joan Ferran, portaveu adjunt del Grup Socialista, que en un article a El País farcit d'exabruptes es mostra escandalitzat per la falta de submissió d'aquests catalans i per la seva poca dependència emocional d'Espanya. Segons ell, portar "la radiotelevisió pública catalana vers plantejaments identitaris amb universos simbòlics de marcat caràcter ideològic reforça les tesis dels qui advoquen a favor d'una lil·liputització". Considera el senyor Ferran que una visió catalanocèntrica "redueix el marc referencial i informatiu en els nostres mitjans", però no ens diu per quina raó, posats a ampliar, no farcim els informatius de notícies de la Unió Europea. Ben mirat –sempre d'acord amb els seus paràmetres–, per què lil·liputitzar-nos en un univers conceptual tan estret i provincià com l'espanyol tenint a l'abast el munt de coses que passen a Europa? ¿No seria d'un cosmopolitisme galàctic substituir la notícia d'un accident a Terol per la d'un accident al Tirol, o la d'una carretera tallada a La Manxa per la d'una carretera tallada a Manchester, o la de la neu caiguda a Palència per la de la neu caiguda a Palerm, o la de la bombona de butà explotada a Salamanca per la de la bombona de butà explotada a Salamina...? Un universalista com ell hauria d'entrar en èxtasi només d'imaginar-s'ho. Però no s'ho imagina, perquè del que es tracta no és pas d'introduir Europa en la nostra quotidianitat perquè ens sentim europeus, sinó d'introduir-hi Espanya perquè ens sentim espanyols.

Per sort, falten només uns mesos perquè amb les eleccions Catalunya es llevi del damunt la crosta nacionalista espanyola que suposa el govern del PSOE en les principals institucions del país. Cal tenir en compte que, ara com ara, sota el control d'aquest partit, és impossible que Catalunya disposi d'una radiotelevisió desacomplexadament nacional, tan desacomplexadament nacional com la radiotelevisió alemanya, suïssa o holandesa.

El Singular Digital , 7/4/2010