Està en marxa una ofensiva mancada d'escrúpols destinada a consumar el genocidi cultural del poble basc, despullar-lo de la seva identitat i reduir-lo a un apèndix folklòric de l'espanyolitat. I part d'aquesta ofensiva no sols es troba en el pacte entre el Partit Socialista i el Partit Popular per apoderar-se del govern d'Euskadi per la força -anul·lant llistes electorals, impedint la participació política de persones lliures i violant tots els principis de l'Estat de dret-, sinó també en la impunitat amb què el ministeri de l'Interior espanyol està perpetrant una reforma de la llei orgànica de règim electoral (Loreg) per expandir la il·legalització a formacions perfectament legals. La idea és que, mitjançant el neologisme "incompatibilitat sobrevinguda", els càrrecs electes de l'esquerra abertzale puguin ser privats dels seus drets. Sembla increïble, però és veritat. Si el Partit Popular hagués proposat això mateix fa uns anys, el Partit Socialista l'hauria acusat de feixista. Ara, tanmateix, són ambdós partits els qui es burlen dels principis democràtics. La seguretat, aquesta paraula en nom de la qual es vulneren avui els drets humans a molts llocs del món, s'ha convertit en la coartada de socialistes i populars per aconseguir el poder a Euskadi.

Però, ves per on, n'hi hauria prou que ETA anunciés la fi de la lluita armada perquè aquesta coartada es volatilitzés deixant al descobert el rendiment polític que n'obté el nacionalisme espanyol. Només cal veure la seva despòtica reacció després d'evidenciar-se la innocència del diari Egunkaria, al qual va acusar de terrorisme. I és que Espanya pot tancar un diari desafecte i torturar-ne el director sense que passi absolutament res. És la lògica de qui avui governa Euskadi mitjançant allò que alguns, erròniament, anomenen "pacte a la basca". No hi ha res de basc en aquest pacte. És un pacte espanyol ordit per espanyols i executat per titelles locals que espera ser culminat en les eleccions municipals del 2011 barrant el pas a l'esquerra abertzale i garantint l'hegemonia popularsocialista en els consistoris i en l'àmbit foral. En realitat, Franco estaria satisfet de veure com actuen els pactants: un pressupost de 60.000 euros destinat a la compra de 83 banderes espanyoles de diverses mides, incloses les de sobretaula, persecució de tota dependència o despatx oficial que no tingui una bandera espanyola, denúncia d'aquelles instal·lacions que no tinguin la fotografia de Patxi López en lloc visible, abordatge d'instructors de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil a l'Ertzaintza, supressió de la política exterior basca, conversió d'ETB en el tercer canal de TVE, conversió de la ràdio nacional basca en un repetidor encobert de la SER, eliminació del procés de normalització de l'euskera, dinamitació del procés d'euskaldunització a les escoles...

Aquesta és l'obra de l'actual govern "basc" al capdavant del qual es troba un home que sempre havia menyspreat la llengua del seu país, un nacionalista espanyol que ja formava part de l'executiva socialista en l'època de la banda terrorista GAL. És aquest el futur amb què somniava el poble basc el 20 de novembre de 1975?

e-notícies , 15/4/2010