Per bé que l'actualitat informativa no m'ho ha permès fins ara, no voldria deixar passar el meu agraïment als Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat per la seva amabilitat en convidar-me a fer una conferència sobre "la manipulació de la notícia" –aquest n'era el títol– emmarcada en el cicle "Informació, transparència i objectivitat". Feia goig, francament, veure la sala de l'Arxiu Nacional de Catalunya plena de gent interessada en un tema tan espinós com aquest i que ens afecta a tots molt més del que pensem. Com vaig dir, a la guerra de l'Iraq han mort fins ara 4.000 soldats nord-americans però només hi ha sis imatges d'aquests cadàvers. I només n'hi ha sis perquè una informació completa, fidedigna i el més objectiva possible podria fer que els nord-americans es manifestessin contra la política del seu govern, com va passar amb la guerra del Vietnam. Ara tots els poders n'han après i prohibeixen l'accés dels fotoperiodistes a l'escenari dels combats per poder filtrar les informacions per tal que la gent es mantingui parcialment informada. El govern espanyol fa el mateix. Per això les imatges que veiem per televisió dels seus soldats a l'Afganistan ens els mostren com a missioners, no pas com a militars, mentre la ministra Carme Chacón, envoltada d'armes, els eleva a la categoria d'àngels de la pau. I és que només sabem allò que el poder vol que sapiguem, i bona part del que vol que sapiguem és la seva versió de la realitat. Aquesta és la raó per la qual hi ha més veritat en un documental que en un telenotícies. El film En tierra hostil, per exemple, ens acosta molt més a la veritat de la guerra en dues hores de ficció que tots els informatius pretesament versemblants de les televisions internacionals. El poder controla la informació perquè qui controla la informació té el poder.