El difamador de Mònica Terribas
Pocs dies després, Sílvia Cóppulo el va entrevistar a Catalunya Ràdio esperant que es retractaria de les seves paraules o que, com és lògic, demanaria perdó, però Martín no sols no es va retractar ni va demanar perdó sinó que va dir que l'únic que li sabia greu era el rebombori que havien tingut els seus insults. És a dir, que, a més de mantenir allò que havia dit, traspassava la culpa als mitjans de comunicació per haver-se'n fet ressò. No cal dir que Sílvia Cóppulo, impecable i elegant en tot moment, estava astorada de sentir-lo. Jo també. Ella, tanmateix, va tractar Martín amb una correcció molt superior a la que realment mereixia, per bé que puc imaginar la seva sensació de fàstic a mesura que l'entrevistat es retratava.
El cas és que, com dèiem, Miguel Ángel Martín continua dirigint l'Institut Metropolità del Taxi, entitat vinculada a l'Ajuntament de Barcelona, i continua essent membre de l'executiva del Partit Socialista. Cosa que vol dir que aquesta direcció, en no destituir-lo, subscriu les seves calúmnies contra la directora de TV3 fins al punt que l'acredita en set càrrecs, entre els quals conseller de districte d'Immigració, conseller de districte d'Urbanisme, vicepresident del Consell de Districte, membre de la comissió executiva Agrupació de Sant Martí i secretari d'Agermanament Socialista de la Federació de Barcelona. Molt significatiu també que les dones d'aquest partit, tant les de l'executiva com de la militància, no n'hagin dit res. Algú s'imagina aquest mateix silenci per part de Marina Geli, Montserrat Tura, Carme Chacón, Maria Badia o Anna Terrón si el calumniador hagués estat un membre de l'oposició?
Tot plegat, malgrat tractar-se d'un cas de baixesa moral, té una part positiva, i és que fa més visible el desvergonyiment i la manca d'escrúpols amb què el PSOE de Catalunya exerceix el poder. D'una banda, protegeix Martín. De l'altra, comparteix el seu parer quan diu que "Terribas és una mala persona, tendenciosa, faltona, cínica i despectiva". És l'actitud pròpia d'algú que considera TV3 casa seva i que viu com un afront tota professionalitat no subordinada al poder. D'aquest algú, hi ha qui en diu partit i hi ha qui en diu secta. Però és pràcticament impossible saber on acaba l'un i comença l'altra.
e-notícies , 29/4/2010