És lamentable que molts dels films mínimament rellevants que s'estrenen a Catalunya –La cinta blanca, per exemple, o la recuperació de Lola Montes– no arribin mai a les pantalles de Sant Cugat i que en el seu lloc ho facin títols gairebé televisius com Más allá del tiempo. En aquesta ciutat ens mereixem una mica més de respecte per part dels exhibidors, que semblen tenir-nos conceptuats com a adolescents mentals. I el més greu és que, obrint el nostre mercat a aquesta mena de productes nord-americans, el cinema europeu es queda sense pantalles per projectar-se. Francament, és difícil que existeixi una cinematografia europea forta en una Europa que practica l'automarginació. Dirigida per l'alemany Robert Schwentke, Más allá del tiempo és una comedieta ensucrada i de guió desmanegat sense cap més al·licient que la interpretació de Rachel McAdams. La resta és només una història d'amor impossible narrada per mitjà d'un galdós enfilall de situacions inversemblants. Se n'anuncia una segona part.