I si, caigut Zapatero, l'espectacle institucional a favor del jutge Baltasar Garzón és només una hàbil operació del PSOE destinada a fabricar un nou líder que pugui neutralitzar el PP? Podria ser, oi, atès l'afany de notorietat del personatge? Per fi veuria el seu nom en els llibres d'història i assoliria la glòria que tant se li ha resistit al llarg de tots aquests anys. Resulta, però, que Garzón és el mateix jutge que el 1992 empresonava demòcrates i que, com han denunciat des d'El Punt disset de les seves víctimes, entre les quals els santcugatencs Eduard Pomar i Ramon Piqué, Garzón és el "responsable judicial de la nostra detenció i tortura a mans de la Guàrdia Civil. [...] Tots nosaltres vam declarar davant d'ell sense que aquest fes absolutament res per saber l'origen de les lesions que presentàvem. [...] Voldríem veure al banc dels acusats els agents que ens van torturar i els seus responsables polítics i judicials. Com a víctimes de la tortura, voldríem veure el jutge Garzón al banc dels acusats responent per la seva passivitat davant dels centenars de persones torturades que han passat davant d'ell". Doncs bé, aquest és l'home lloat per la Generalitat, UGT i CCOO com a paladí dels valors de l'Estat de dret. Un Estat de dret que protegeix la tortura i que ha estat condemnat pel Tribunal d'Estrasburg i reprovat per les Nacions Unides. Segons la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, en els darrers deu anys el nombre de denúncies a Espanya supera les 6.000. La pregunta és: on eren aquells polítics i sindicats que ara utilitzen Garzón per afirmar-se com a demòcrates quan es torturaven independentistes catalans a les casernes espanyoles? Per què aquests demòcrates que ara fan actes institucionals a favor de Garzón no van fer aleshores actes institucionals contra Garzón?