El desembre de 2004 la senyora Núria Borrell, en una carta a la bústia de l’Avui titulada L’educació de l’Èric, va tenir l’encert de relacionar l’Èric Bertran amb en Víctor Alexandre quan encara no es coneixien personalment. Catorze mesos més tard, el primer va publicar un llibre amb les seves vivències tutelat pel segon:

“El que està passant amb aquest noi de Lloret, de 14 anys, és demencial, propi d’una república bananera. Increïble en una democràcia, com diuen que tenim. Han fet un estudi psicològic dels seus pares per si són aptes per educar-lo. Jo crec precisament que l’eduquen molt bé a estimar el seu país i la seva llengua. Estaria orgullosa de ser la seva àvia.

No cregueu: a mi qualsevol dia em pot passar igual, ja que cada vegada que rebo un anunci en castellà el retorno junt amb una carta que vaig copiar d’en Víctor Alexandre, em penso que del llibre Despullats. Aquesta carta diu que el producte que anuncien m’interessaria si no fos que l’anunci és en castellà.

Si algun dia un que rebi la carta li puja la mosca al nas, ja em veig davant d’un tribunal. Mira com són els catalans... immorals, bruts, mal educats i ara terroristes. Èric, et felicito per la teva valentia i catalanitat. Una abraçada.”

Núria Borrell
(Barcelona, 27 de desembre de 2004)