El passat 5 de maig, a la seu d'Òmnium Cultural de Barcelona, es va presentar el llibre Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional (Afers, 2010) que és un recull de les jornades que es van celebrar el 2009 a Fraga (Baix Cinca) sobre psicologia i identitat nacional i que formen part d'un cicle que, iniciat l'any 2000, ha tingut com a escenari Arenys de Mar, Carlet, Gandia, Girona, Mequinensa i Sueca. Si en parlo és per dues raons: per l'interès de les reflexions que conté i perquè, malgrat això, passarà desapercebut a la immensa majoria de lectors. En les seves pàgines hi trobem textos de Quim Gibert, Hèctor López Bofill, Patrícia Gabancho, Alfons López Tena i Francesc Torralba que aborden temes com ara la resiliència emocional, la creativitat impertinent o la literatura com a eina de transgressió. Vegem-ne algunes mostres:

Resiliència emocional i transgressió (Quim Gibert, psicòleg): "Els catalans estem abocats a transgredir la legalitat vigent (espanyola i francesa) si el que desitgem de debò és sobreviure nacionalment. Però perquè es produeixin canvis a favor d'aquesta transgressió, cal que un mateix els comenci a fer: sigui autocrític i doni exemple. Els canvis han de venir més de l'interior de cadascú que no de l'exterior (els altres, l'administració, la societat civil...) Quan actuem amb convicció, tard o d'hora brolla el bo i millor de nosaltres: alliberem el potencial creador que portem dins."

Literatura i transgressió (Hèctor López Bofill, doctor en Dret): "El que passa és que hi ha molta por de dir les coses com són en realitat. [...] Són aquests col·laboracionistes nostrats de què parlava els qui estan col·laborant amb aquest totalitarisme encobert negant la seva existència, fins i tot literàriament i artística."

La creativitat com a transgressió o per què cal que siguem impertinents (Patrícia Gabancho, periodista): "La societat en general avui es mou per mites o herois esculpits des dels mitjans de comunicació: efímers famosos de poca volada o esportistes que s'acomoden a les medalles oficials o passen de tot; també artistes: músics que solen ser muts més enllà de l'escenari i les confessions amoroses en les revistes del cor. Sempre hi ha més banalitat que transgressió, perquè la societat, a través d'un ensenyament poc exigent, prepara els individus només per al consum i l'entreteniment, no pas per a la crítica i el pensament."

Justícia i transgressió (Alfons López Tena, llicenciat en Dret): "Per què s'ha de fer un referèndum per la independència de Catalunya? Doncs és molt clar: perquè el dret de decidir el tenen els ciutadans, no els diputats. I perquè l'única força internacional amb què comptes és la de tenir un fort suport popular al darrere, no una assemblea regional que ho vota."

Ètica i transgressió (Francesc Torralba, doctor en Filosofia i Teologia): "Necessitem presa de consciència, cohesió col·lectiva i personatges carismàtics. En determinats moments de la nostra història hem aconseguit posar noms i cognoms a això. Però ara penso que estem en un moment de molta anèmia espiritual, de manca de lideratge ètic i polític."

Un llibre, com veiem, que no és gens complaent amb el lector. Al contrari, el tracta com un adult i l'obliga a responsabilitzar-se de l'estat de prostració en què es troba la nació catalana. Al cap i a la fi, si sentim respecte per nosaltres mateixos, hem de tenir present que el conformisme, la desídia i la submissió mai no han fet lliure ningú. Removent consciències, per tant, és una bona eina per sacsejar-nos la consciència i per fer-nos comprendre la necessitat de transgredir la legalitat imposada per qui se'ns declara superior.

e-notícies , 13/5/2010