La Nit Literària de Sant Cugat, organitzada per Òmnium Cultural, només té cinc anys d'existència però és un fet que es tracta d'un esdeveniment plenament consolidat. I si això és així no és només per la noble idea de reunir un cop l'any les persones més solitàries de la ciutat, que som els escriptors –els escriptors treballem sols perquè l'escriptura demana concentració, la concentració vol silenci i el silenci necessita aïllament–, sinó per l'interès de les coses que s'hi diuen. Recomano la lectura, si se'n publica el recull, de l'aportació, en les respectives edicions, d'autors com Sam Abrams, Marta Pessarrodona, Baltasar Porcel o el poeta Lluís Calvo, ja que no hi trobarem un discurs de compromís fet de paraules maques per fora i buides per dins. Res d'això. Hi trobarem clares anàlisis de la realitat catalana que conviden a la reflexió. Ho veiem en aquestes paraules de Lluís Calvo, el convidat d'enguany: "Ens cal valentia, ens cal clarividència, ens cal tenir les biblioteques personals plenes de llibres com havien fet les persones cultes del país. Ens cal capgirar els valors de la comoditat, ens cal retornar als nostres clàssics i llegir els autors del present, ens cal més reflexió i menys aparença, ens cal tenir clar que comptem amb una literatura de primera i que hem de situar-la arreu del món". Doncs sí. Ens hem de treure del damunt la idea absurda que som una literatura petita. La importància d'una literatura no es mesura per les dimensions geogràfiques del seu origen, sinó per la força del seu pensament. No tenir un Estat propi en dificulta la projecció, no hi ha dubte. Però, mentre aquest no arriba, l'acostament a la qualitat de les nostres lletres ens enriquirà com a persones i ens enfortirà l'autoestima necessària per assolir l'estatus polític que ens correspon com a nació.