El número 174 de la revista d'Esquerra, Esquerra Nacional, corresponent a la segona quinzena d'abril, dedicava tres pàgines a cantar les excel·lències de TV3. Eren tres pàgines de publicitat política encoberta culminades per dos textos, un dels quals signat per Ignasi Llorente -portaveu d'Esquerra-, i per una infogràfica que mostrava una diana amb el logo de TV3 i, al costat, les cares de sis persones que suposadament la volen destruir. Eren les cares de Joan Oliver, Josep Antoni Duran i Lleida, Joan Ferran, Federico Jiménez Losantos, Francisco Camps i un servidor. La barreja, com es pot veure, és tan esperpèntica que es desacredita sola, però cal contestar-la per mostrar la degradació i el grau de baixesa moral a què ha arribat l'actual direcció d'Esquerra.

El pretext per posar-me a mi al costat de Francisco Camps, que, com sabem està en contra de la reciprocitat de TV3 al País Valencià, és un dels meus llibres. La revista ho expressa així: "Víctor Alexandre: L'acusa d'espanyolista en el llibre TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d'Espanya?"; i en la columna del costat se'm defineix com a "enemic" de TV3 que mira "de desacreditar-la amb finalitats econòmiques o polítiques". És per petar-se de riure. En primer lloc cal que aquests difamadors -Ignasi Llorente i Sergi Sol, editor i director de la revista, respectivament- expliquin a quines finalitats econòmiques o polítiques es refereixen i que les demostrin. Ja comprenc que la patacada que els espera a les eleccions i la voluntat desesperada d'estigmatitzar-me com a veu crítica els porta a l'aberració, però s'hi haurien de mirar una mica més per no incórrer en greus i flagrants contradiccions.

Ves per on, resulta que TV3 a traïció, aquest llibre satànic que Esquerra em retreu haver escrit, va ser lloat pel partit en les pàgines de la mateixa revista l'any 2007 amb la reproducció de la coberta i un text amb frases com aquesta: "TV3 a traïció despulla missatges subliminars que emet el canal darrere de conceptes i definicions d'aparença merament informativa". És a dir, que el dit a la nafra del 2007 s'ha convertit el 2010 en un dit "enemic". Les preguntes, per tant, són pertinents: com és que Esquerra jutja ara malèfic i perniciós el mateix llibre que el 2007 considerava lúcid i revelador? Com és que la major part dels amfitrions dels 42 municipis que entre el 2006 i el 2007 em van demanar de presentar-lo eren membres d'Esquerra? Com és que l'amfitrió, en alguns casos, era el mateix partit? Molt estrany, francament.

I encara és més estrany que els atacs d'Esquerra se centrin en aquest llibre tot obviant que el mes d'octubre de 2009 el Grup de Periodistes Ramon Barnils va publicar un estudi que coincidia amb els arguments exposats a TV3 a traïció i del qual se'n van fer ressò tots els mitjans de comunicació. L'estudi constatava que en la informació política "els Telenotícies de TV3 prioritzen el marc espanyol respecte al català i, per tant, aquest esdevé minoritari". I afegia que gairebé la meitat de les notícies sobre producció cultural (cinema, música, literatura i arts escèniques) no fan referència a la indústria cultural catalana, i que la llengua catalana "està infrarepresentada", ja que la presència de cinema en català i música en català és "pràcticament simbòlica" i resulta "especialment preocupant" que els productes literaris d'expressió no catalana tinguin més presència que els productes en llengua catalana.

Però aquesta anàlisi no prové només de TV3 a traïció i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, també la fa seva un corrent intern de la mateixa TV3 i de Catalunya Ràdio sorgit fa un parell de mesos amb el nom de Grup d'Opinió Control Ç. Aquest col·lectiu, integrat per professionals de plantilla de les dues emissores, alguns dels quals conserven l'anonimat per por de les represàlies de la direcció -potser també les del Partit Socialista i d'Esquerra-, denuncia "la pèrdua d'identitat dels nostres mitjans de comunicació" i el fet que "actualment estem fent una televisió autonòmica regional, i hem de fer una televisió nacional. [...] Cada vegada els referents dels nostres mitjans són més espanyols."

I també s'ha manifestat en el mateix sentit, al diari Avui, l'escriptor nord-català Joan-Daniel Bezsonoff: "TV3 és una televisió espanyola en llengua catalana que segueix els horaris madrilenys i no els europeus. L'abundància de tall publicitari i les al·lusions a la vida quotidiana espanyola, així com les intervencions en castellà, allunyen el públic potencial de la Catalunya del Nord [...]. Per què, cada cop que miro els informatius de TV3, sempre hi ha una bombona de gas que explota a Burgos?" Aquesta darrera frase, per cert, reprodueix, tot i que sense esmentar-lo, un dels arguments explícits de TV3 a traïció. Amb relació a un dels dies analitzats en el llibre, tot parlant del Telenotícies, el text diu: "...dels 31 minuts transcorreguts abans d'arribar als esports, només 2,10 van contenir informació generada a Catalunya. Burgos, en canvi, només Burgos, ja en va ocupar 5,25." I en la pàgina 59 hi trobem aquesta remarca: "Només que Perpinyà gaudís d'un deu per cent de la presència mediàtica que té Burgos en els telenotícies de TV3, els catalans del sud aviat deixarien d'imaginar-se el Rosselló com una regió tan exòtica, llunyana i abrupta com la selva amazònica."

Doncs bé, aquest és el model hispanocèntric de televisió que defensa Esquerra, i aquells que el critiquen, segons aquest partit, representen l'independentisme crispat. Només dues coses, per concloure. La primera, recordar que després de mirar-se amb lupa les 300 pàgines de TV3 a traïció, un directiu de l'emissora va comunicar a l'editorial que no els agradava ni el títol ni la coberta, però que havien de reconèixer que es tractava d'un llibre veritablement respectuós. I la segona, remarcar la trista coherència entre la praxi espanyolitzadora de TV3 i la transformació d'Esquerra en la marca blanca del PSOE de Catalunya. Certament, seria incongruent que Esquerra blasmés una espanyolització que ella mateixa ha propiciat.

e-notícies , 17/5/2010