Va ser molt encertat el tractament que el programa Cinema 3, del Canal 33, va dedicar a aquest film en definir-lo com "èticament verinós". Ho és. I el més irritant és que fa trampa, perquè es presenta inicialment com una denúncia ferotge dels tripijocs de la justícia i de les misèries del marc legal encarregat d'impartir-la i s'acaba convertint en una defensa de tot allò que critica. Així, la suposada reflexió sobre les fronteres ètiques de la llei esdevé al cap de pocs minuts de metratge en una simple coartada per donar curs a la violència més gratuïta. A partir d'aquí tot s'hi val i les comparances amb els films reaccionaris que Charles Bronson va protagonitzar ara fa quaranta anys són del tot pertinents. No hi ha, per tant, ni dilema moral ni escomesa al sistema, només un individu assedegat de venjança en qualitat de fil conductor d'un conjunt d'escenes d'acció. Qui s'hi senti atret gaudirà força, qui n'esperi alguna cosa més en sortirà decebut. Cinema de crispetes amb sang i fetge.