És una molt bona notícia la carta que han escrit vuit exmembres d'ETA, actualment a la presó, remarcant la necessitat de la fi de la lluita armada i demanant una reflexió política que permeti abordar un procés de pau similar als que van viure, al seu moment, Sud-àfrica i Irlanda. És una notícia excel·lent, perquè suposa l'expressió pública d'una tendència que ja fa temps que es venia manifestant i que, no en tinguem cap dubte, anirà molt més lluny. I això inclou l'assumpció del dolor causat a les víctimes d'ambdós bàndols. També la trentena llarga d'assassinats comesos per la banda terrorista GAL al servei del govern espanyol i finançada amb diners públics.

Per què mata la gent? Quina força ens empeny a matar aquells que no pensen com nosaltres? D'on surt aquesta ràbia que ens porta a llevar la vida d'algú que no comparteix les nostres idees? Pot ser assassinat, el pensament? Jo crec que no. De fet, em sembla que no hi ha ningú més desposseït de raó que aquell que mata en nom de la raó. Som encara a les beceroles del creixement humà, som encara petits éssers atrapats en conflictes primaris que no sabem solucionar de cap més manera que no sigui amb el sotmetiment i la violència. Hem sofisticat l'acte de matar, és cert. Ja no matem amb les dents ni amb un os, com els primats de Kubrick, però continuem matant; i ho fem per les mateixes raons que ho feien els nostres avantpassats: perquè ens espanta la diferència. La diferència ens provoca inseguretat, la inseguretat ens intimida i la intimidació ens fa violents. I és que, ingenus com som, creiem que la desaparició del diferent ens farà més forts. Hem après a fer mal, a ferir i a matar, però encara no hem après a enraonar, a escoltar i a respectar. L'homo sapiens encara és un projecte.

e-notícies , 20/5/2010