Benvolgut Víctor Alexandre,

Em plau adreçar-li aquestes lletres per fer-li avinent un fet que va succeir-me ahir a quarts de quatre de la tarda en la plataforma de l’autobús número 34 camí del despatx.

Portava a les mans el vostre llibreJo no sóc espanyol i, de sobte, entre batzegades, amb to irat i cridant, un home d’una seixantena d’anys em diu: “¡Cómo es posible que se deje publicar tamaña bazofia y que usted sea capaz de leerlo!”

Com molt bé pot pensar, ni tan sols vaig contestar-li, puix va autodefinir-se i penso que és millor no entrar en discussions inútils. Aquest fet, per a mi té un valor incontestable: “ha emprenyat a un nacionalista espanyol”.

Estic gaudint molt amb la lectura i em serveix per reafirmar-me i, a l’ensems, donar-me nous arguments. Gràcies.

Atentament seu,

Joaquim Camps i Cardona
(Barcelona, 3 de maig de 2000)