Ja fa un bon grapat d'anys que veure una pel·lícula de Ridley Scott és un acte tan estèril com agafar fum amb la mà. En té algunes de notables –Los duelistas, Alien–, i un clàssic –Blade Runner–, però, en conjunt, la seva filmografia no ha satisfet les expectatives que va generar ara fa trenta anys, i aquesta revisió de la llegenda de Robin Hood ni millora les coses ni aporta res de nou. De fet, veure-la i oblidar-la és el mateix. I la interpretació de Russell Crowe, freda i apàtica, sense cap emoció, tampoc no hi ajuda. Cate Blanchett, en canvi, hi fa un treball molt superior com a dona forta, valenta, assertiva i autosuficient. L'error d'Scott és haver presentat el film com la producció més versemblant i rigorosa feta fins ara sobre el personatge. Si, en lloc d'això, hagués parlat d'un simple film d'aventures, que és el que és, hauria estat molt més honest. I també ho hauria estat que no hagués copiat Spielberg en determinades escenes o que, si més no, tingués el valor de reconèixer-ho.