En el llibre Jo no sóc espanyol, concretament en la introducció de la conversa que Víctor Alexandre manté amb Joan Brossa, apareix la següent acotació:

“Aquesta entrevista, probablement l’última que Joan Brossa va concedir, va tenir lloc el dimecres 7 d’octubre de 1998. 62 dies més tard, el poeta ensopegava allà mateix, amb uns esglaons que ja a mi em van semblar perillosos, i patia el traumatisme cranioencefàlic i les greus lesions cerebrals que el 30 de desembre van acabar amb la seva vida. Nascut el 19 de gener de 1919, li faltaven només 20 dies per celebrar el 80 aniversari.”

Pocs dies després de publicar-se el llibre, Pepa Llopis, vídua del poeta, va enviar una carta a Víctor Alexandre en què confirmava els dos extrems d’aquesta nota:

Víctor,

Llegiré amb molt d’interès el teu llibre, però vull agrair-te, sense retard, que me l’hagis fet arribar i la dedicatòria a en Brossa. [...] Si l’entrevista va ser el 7 d’octubre del 98, jo també crec que devia ser la darrera. I també a mi els esglaons em semblaven perillosos...

En espera de saludar-te personalment i sentir-me amiga teva,

Pepa Llopis
(Barcelona, 15 de setembre de 1999)