Benvolgut Oleguer,

En primer lloc et desitjo que et recuperis com més aviat millor, per tal que puguis tornar als terrenys de joc en aquestes darreres jornades que resten per tancar la lliga i intentar guanyar la de Campions a París.

La raó per la qual t'escric, de fet, té a veure, justament, amb la celebració que farà el Barça quan es proclami oficialment campió de lliga i la que pot fer si les coses surten bé a la capital francesa. Com tu saps, la frase més reiterada en llavis dels jugadors quan els toca parlar és "Visca el Barça i Visca Catalunya!". És una frase maca, però que a cops de dir-la tant ha perdut bona part de la seva força intrínseca. M'agradaria proposar-te una altra amb la qual també t'hi podràs sentir còmode i que té un efecte més integrador:

"Vísca el Barça i Visca els Països Catalans!"


No tinguis cap dubte que si la dius faràs història. Seràs el primer a fer-ho -encara no l'ha dita mai ningú- i, per anys que passin, seràs recordat per la gent que estima el nostre poble. Ja sé que ser el primer sempre fa respecte, però, per sort, en vindran d'altres que seguiran el teu exemple. Vull dir que algun dia hi haurà algú que ho farà. Però, per què no pots ser tu?

Hi ha molta gent que t'estima per dues raons, Oleguer, perquè ets un futbolista d'elit que engrandeixes el Barça i perquè ets lleial al país i a la seva llengua. Aquest és un tresor que la vida t'ha donat i que al final de la teva carrera esportiva et quedarà per sempre. No tinc cap dubte que si dius la frase esmentada deixaràs de ser només un gran jugador per convertir-te en un referent nacional. Evidentment que no complauràs als valencians feixistes, però què ens importen? Qui de debò ha de comptar per a tu i per a tots nosaltres són totes aquelles persones nascudes a Sueca, Gandia, Xàtiva, Alcoi, Maó, Eivissa, Manacor o Perpinyà que agrairan immensament el teu gest i no l'oblidaran.

Jo, si pogués, ho faria, però ja saps que un escriptor no té mai al seu abast els micròfons i els altaveus mediàtics amb què comptaràs tu d'aquí a pocs dies i potser també, per segona vegada, dintre d'unes setmanes. Pensa-hi, sisplau.

Moltes gràcies i que la fermesa en les teves conviccions t'acompanyi sempre,

Víctor Alexandre
30 d'abril del 2006