Basada en un conte curt del llibre Amors en fuga, de Bernhard Schlink, publicat en català per Columna (2002), Crónica de un engaño es va rodar en dates similars a les d'El lector –basada també en una altra obra del mateix autor–, però només aquesta última va arribar puntualment als Països Catalans (llevat de la Catalunya del Nord, on ho va fer el 2009). La primera ha trigat dos anys. I, ben mirat, es comprèn, perquè l'adaptació és molt inferior, resulta més aviat avorrida i conté situacions poc versemblants, com la dels escacs. Liam Neeson i Laura Linney se'n surten –millor ella que ell, massa rígid–, però l'histrionisme d'Antonio Banderas, que mai no ha estat un bon actor, esdevé galdós. El més interessant de tot plegat és l'anàlisi de la vida matrimonial, el distanciament que es pot produir entre dues persones que comparteixen la vida i els efectes que té en elles l'aparició d'un tercer. El problema és que el film no emociona en cap moment i allarga en excés la no acceptació del marit de la infidelitat de la seva dona. Tot massa gèlid, francament.