És una feliç notícia que Cugat Ràdio hagi fet 28 anys. I encara ho és més que, malgrat els temps d'incertesa actuals, sigui una realitat multimèdia consolidada amb el nom de Cugat.cat i amb projectes de futur vinculats als nous reptes tecnològics. Tanmateix, no és d'això, del que vull parlar, sinó del que ha costat arribar fins aquí. Si pensem que el 1982, quan neix l'emissora, Sant Cugat només tenia 32.000 habitants, és evident que hi ha 50.000 santcugatencs que no la van veure néixer. Dic això perquè seria injust oblidar les dificultats que ha travessat aquests 28 anys i el valor immens que té per a la ciutat comptar amb persones com l'home que la va crear del no-res. Cugat Ràdio, aleshores Ràdio Sant Cugat, va néixer gràcies a Ramon Grau, un home que reunia quatre qualitats vitals per fer-ho possible: era un romàntic, estimava el seu poble, tenia iniciativa i volia canalitzar-la en coses que poguessin revertir en benefici del municipi. I ho va aconseguir, perquè tot seguit crearia el Tot Sant Cugat, que és avui una de les 25 revistes més llegides de Catalunya, i més endavant l'excel·lent setmanari Diari de Sant Cugat. És cert que el 1989 l'emissora va passar a titularitat municipal, però també ho és que això va ser possible perquè Grau l'havia creada. Sovint tendim a veure allò que ens envolta com si hagués existit sempre sense pensar en l'esforç que ha calgut perquè sigui així. Jo admiro les persones que desafien l'ànima conservadora de la nostra naturalesa –aquella que diu "vés amb compte o hi perdràs bous i esquelles"– i que assumeixen reptes amb mesura però sense por. Cal, per tant, felicitar Ramon Grau, per haver arriscat, i cal també felicitar Xavier Fornells i Mònica Lablanca, els dos directors que l'han convertit en el respectat grup multimèdia que Cugat.cat és avui.