És molt lloable el rebuig de l'Ajuntament de Sant Cugat a la retallada de l'Estatut dictada pel Tribunal Constitucional espanyol. I també ho són les paraules de l'alcalde Lluís Recoder quan diu que "al segle XXI no es pot negar la paraula a la gent ni el dret dels pobles a decidir lliurement el seu futur. Que el TC digui el que vulgui, perquè nosaltres ho qüestionem." Tanmateix, era la sentència que tothom esperava. I és que no hi podia haver cap sorpresa, perquè Espanya sempre ha estat coherent amb el seu absolutisme. Al llarg dels tres segles de subordinació de Catalunya, Espanya no s'ha desviat ni un mil·límetre del seu afany dominador. N'ha tingut prou d'adaptar les normes de la presó a cada època. ¿Cal recordar que el Decret de Nova Planta del 1716 no ha estat mai derogat? ¿Cal recordar que Espanya continua negant-se a revisar i a anul·lar el consell de guerra que va condemnar el president Companys i a demanar-nos perdó pel seu assassinat? El mot que millor defineix Espanya és "cerrazón". La cerrazón és una constant en la seva història. Per cerrazón va perdre les seves colònies d'ultramar i per cerrazón perdrà ben aviat Catalunya, la colònia més valuosa sense la qual s'esvairà per sempre el seu somni imperial. És la mateixa cerrazón que li impedeix adonar-se que la frustració que va experimentar el 1898 amb la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines no serà res comparada amb la que sentirà amb la independència de Catalunya. La sentència del TC no és –com s'ha dit per disfressar la realitat– la sentència d'uns senyors reunits a Madrid. El TC està controlat per PP i PSOE, i són aquests dos partits, màxims representants de la societat espanyola, els qui han trepitjat la voluntat lliure, pacífica i democràtica de la nació catalana. És, per tant, Espanya, qui ha trepitjat Catalunya.

Diari de Sant Cugat , 9/7/2010