Confesso que cada any espero amb delit l'arribada de les Lectures a la fresca que porten a terme els Amics de Pedra i Sang sota la direcció de Dolors Vilarasau. Les considero un dels grans al·licients de l'estiu a Sant Cugat, un encert meravellós que, com totes les grans idees, van néixer tímidament i que el temps ha convertit en un espectacle que sembla que hagi existit sempre. Jo, com l'Eduard Jener, friso perquè arribi el dia que deixin de ser lectures –tot i que ho són en una mesura molt petita– i esdevinguin teatre en el sentit més literal del terme, però em conformo amb el format actual perquè els resultats són molt brillants. No m'estranya que tinguin tant d'èxit. En aquest sentit, cal felicitar l'Ajuntament perquè, com va dir Jener en la presentació, aquestes Lectures no existirien sense el seu suport. Cal valorar això, perquè és tot un luxe poder gaudir de teatre de franc i perquè són ben pocs els municipis que fan una aposta d'aquestes característiques a Catalunya. Un altre capítol és el de les tres representacions anuals, que aquest 2010, molt encertadament, constitueixen un homenatge al desaparegut Baltasar Porcel. Quan escric aquestes línies només n'he vist la primera, L'inspector, de Nicolai Gògol, en versió lliure de Porcel, i em va semblar exquisida, tant per la vigència del tema, la corrupció política, com pel muntatge de Vilarasau i la interpretació dels onze actors que apareixen en escena encapçalats per Jaume Pla. En aquest punt, voldria cridar l'atenció sobre el jove Carles Martínez. Martínez, que encarnava el funcionari, té un gran futur com actor. Només cal veure la seva manera de dir el text i de viure el personatge. En sentirem a parlar. De moment, però, que ningú no es perdi Els dolços murmuris del mar, l'obra que dijous vinent tancarà l'edició d'enguany.