Encara que les vacances ens hagin allunyat una mica de la darrera edició de la Universitat Internacional de la Pau, celebrada el passat juliol, seria imperdonable no referir-s'hi, ja que es van dir coses molt importants que no haurien de caure en l'oblit. Més que res perquè és gràcies a esdeveniments com aquest que la societat rep una informació que ha estat silenciada pels serveis informatius de les emissores nacionals. Unes emissores que han esdevingut eines de control social i altaveus del missatge oficial. Per això cal amplificar la veu de l'esmentada Universitat tant com es pugui, perquè s'hi fan denúncies de qüestions que afecten directament la nostra vida. Estic parlant, per exemple, del fet que Espanya és el segon país que més armes ven a l'Àfrica, després dels Estats Units, i també de la despesa del govern de Madrid en armament. Sobretot de la seva participació en una guerra il·legal a l'Afganistan amb una despesa militar que, fins i tot amb la crisi, suposa un 2% del seu PIB, malgrat que l'ONU fixa el límit en l'1%. Tanmateix, la dada més escruixidora en aquest sentit –després del cost en vides humanes– és que el govern socialista dedica al pressupost militar 50 milions d'euros cada dia. Cada dia. I encara que s'utilitza el terrorisme com a excusa, les veritables raons, com explica Arcadi Oliveres, són geocèntriques: "Ara ens expliquen que s'han descobert (que feia temps que estaven descoberts) uns minerals riquíssims que tothom vol". Doncs bé, lector, resulta que les nostres entitats bancàries participen de totes les vendes d'armes, ja siguin legals o encobertes. Algú ha vist que un telenotícies en parli, d'això? El nostre error és creure que allò que veiem per televisió és la informació del dia, quan, en realitat, només és la informació que oculta una altra informació.

Diari de Sant Cugat , 3/9/2010