Per què el govern espanyol no accepta el dret a l'autodeterminació del poble basc? Per què, només d'imaginar-se cedint en aquest punt, Espanya ja experimenta una humiliació? Quin autèntic demòcrata podria sentir-se humiliat per admetre un principi tan elemental com aquest? Doncs en la resposta a aquesta última pregunta va implícita la de les dues anteriors: se sentiria humiliat aquell que tingués por de las urnes. I Espanya té por de les urnes. Per això les manipula, i, com en les repúbliques bananeres, il·legalitza els adversaris més incòmodes i tanca a la presó -Otegi, en aquest cas-, els seus homes i dones més representatius, per dialogants que siguin. I ho fa amb l'objectiu d'espanyolitzar un poble imposant l'ensenyament d'una història aliena a les seves escoles, donant un caràcter residual a la seva llengua, manipulant la consciència de la seva identitat a través dels mitjans de comunicació i transformant la seva visió bascocèntrica de la vida en una visió hispanocèntrica. I per demostrar que es manté fidel a si mateixa, menyspreant tot allò que ignora, nomena lehendakari un analfabet de la llengua del seu país anomenat Patxi López. I aquest, conseqüentment, nomena d'immediat Alberto Surio com a director general de la televisió pública basca, un personatge que passarà a la història per ser l'únic director televisiu del planeta que no entén la llengua del país on viu ni de la cadena que dirigeix.

En aquest sentit és molt eloqüent la resposta del mateix Patxi López a l'anunci d'alto el foc d'ETA, per mitjà de la BBC, ja que coincideix plenament amb la resposta d'Alfredo Pérez Rubalcaba, ministre espanyol d'Interior, i amb la de Leire Pajín, secretària d'Organització del PSOE. "És insuficient", ha dit el primer; "és insuficient", ha dit el segon; i "és insuficient", ha dit la tercera. Tanta compenetració aclapara. Res a veure amb la resposta que ha donat la Comissió Europea: "Ens ofereix motius per a una esperança prudent i seguirem de prop els esdeveniments". Ni tampoc amb la de Gerry Adams, president del Sinn Féin: "El govern espanyol ha d'aprofitar aquesta oportunitat de pau i progrés. Ha de pensar estratègicament i no escoltar les veus que cerquen la solució del conflicte en termes de victòria i derrota. Hi ha perills al camí. Cap procés de solució de conflictes està lliure de riscs. Però els avantatges d'un èxit eventual superen amb escreix els perills d'un fracàs".

I, això no obstant, per què el govern espanyol no està disposat a moure's més que en termes de victòria i derrota? Per què el govern espanyol viola un dret democràtic i incompleix un mandat europeu com el del trasllat de presos al País Basc? Per què no fa un gest i suspèn els processos judicials en marxa? Com diu Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau, "ETA ha de deixar de matar", però, "malgrat tot, cal mirar de trobar una solució política". I afegeix: "El govern espanyol està cometent un error en no permetre l'expressió política de sectors abertzales del País Basc".

Per a comprendre la raó per la qual el govern espanyol es nega a reconèixer el conflicte basc i es mostra indiferent davant l'anunci de pau d'ETA, n'hi ha prou de veure el perjudici polític que la negociació li causaria a Euskadi. De moment, en les pròximes eleccions, tornaria al lloc que veritablement li correspon per voluntat de la societat basca: l'oposició. Qui té por de la pau?

e-notícies , 16/9/2010