Tenen molta raó els videoclubs santcugatencs en la seva queixa per l'exhibició de pel·lícules com Millennium o Avatar en el cicle de cinema a la fresca que ha promogut aquest estiu l'EMD de Valldoreix. Tenen raó, perquè, com argumenten, la projecció de títols estrenats en els darrers dotze mesos vulnera l'article 15 de la llei del cinema, i perquè, a més, no té cap sentit. La idea de projectar cinema a l'aire lliure és bona, i tant que sí, el que crida l'atenció és que un cicle finançat per una àrea de Cultura programi títols que són pur consum. Una entitat municipal no ha de competir amb les sales de cinema projectant films de masses. La seva missió, justament, és cobrir l'espai que aquestes sales abandonen. Hi ha milers de clàssics de la història del cinema que seria molt d'agrair que l'EMD programés. Es tracta de pel·lícules meravelloses, autèntiques obres mestres, que diverteixen i enriqueixen qui les veu. Algú pot pensar que els clàssics ja els ha vist molta gent, i és cert. Però algú creu que les tres quartes parts de la gent que va veure Avatar a Valldoreix no l'ha havia vista abans? Una àrea de Cultura té el deure de ser conseqüent amb el seu nom i de fomentar la visió de totes aquelles joies cinematogràfiques que el món consumista en què vivim rebutja sense escrúpols. La prova és que no sols és gairebé impossible trobar títols de Lubitsch, Wilder, Buñuel o Chabrol en la immensa majoria de videoclubs de Catalunya, sinó que fins i tot una emissora pública com Televisió de Catalunya ja fa anys que ha renunciat a projectar-los pel Canal 33. I és que hi ha gent molt culta que pensa que el cinema en blanc i negre és anterior a l'extinció dels mamuts i que, per tant, només pot ser projectat en museus i en cicles presentats per científics de prestigi com Eudald Carbonell.