És molt greu la notícia del tancament, aquest mateix mes de setembre, de la llibreria Ona. Molt greu. Però encara ho és més la indiferència del govern de Catalunya davant el fet. La llibreria Ona, com moltes coses en aquest país, és molt més que una llibreria. Una llibreria que va obrir les seves portes el 1962, impulsada per Josep Espar i Ticó, persona d'una generosa i inqüestionable catalanitat, i que va combatre la marginació a què el franquisme havia abocat la llengua i la literatura catalanes. I va tenir èxit, fins al punt de convertir-se en un referent per a moltes llibreries i de fer que la producció i el consum literaris en llengua catalana experimentessin un augment extraordinari. Des d'aleshores, conscient que aquells avenços van salvar la llengua però no li van retornar la normalitat, Ona s'ha mantingut lleial als seus principis i, malgrat les agressions que ha patit, continua venent literatura exclusivament en català. Cosa que garanteix al lector la possibilitat de trobar-hi molts d'aquells títols que les grans llibreries, concentrades en les novetats, ja no conserven en els seus prestatges.

"I què pot fer per la llibreria Ona, la força que governi Catalunya a partir del proper 28 de novembre?", es preguntarà algú. "Cal subvencionar-la, potser?". Doncs no, no crec que la solució sigui subvencionar-la. Ajudar-la, sí; subvencionar-la, no. Hi ha diverses maneres de salvar-li la vida que no passen per la subvenció, i una d'elles és treure-la de la marginació institucional que pateix a causa, precisament, de la seva significació política. Al govern de Catalunya i al govern barceloní no els agrada un establiment com la llibreria Ona, perquè representa la Catalunya nacionalment desacomplexada que ells, dia rere dia, intenten fer desaparèixer. I si, a més, es tracta d'una icona que va ser creada per algú pertanyent a una força política que ara es troba a l'oposició, molt millor. Tanmateix, com dic, n'hi hauria prou amb voluntat política per capgirar la situació. Estic parlant, per exemple, de fer que Ona rebi algunes d'aquelles comandes que les institucions públiques fan sistemàticament a establiments més afins a la seva corda ideològica. Aquests establiments no estan subvencionats, això és cert, però els seus ingressos minvarien significativament sense les esmentades comandes.

La meva proposta, per tant, és que siguem la societat civil els qui fem un gest afirmatiu que aturi el tancament de la llibreria i que posi en evidència la desídia dels nostres governants. Això significa dur a terme una concentració davant les portes d'Ona en un dia determinat d'aquest mes de setembre amb la participació de noms vinculats al món cultural que vulguin salvar una llibreria singular que forma part de la història de Catalunya. Aquest article, en definitiva, és una crida a entitats com Òmnium Cultural, la CAL, Plataforma per la Llengua, etc, i també a formacions polítiques com Convergència Democràtica, Reagrupament, Solidaritat o la CUP per tal que es mobilitzin en defensa de la llibreria. No podem permetre que els símbols que formen part del nostre imaginari col·lectiu, en l'àmbit de la catalanitat, desapareguin com si res davant dels nostres ulls. Quan se'ns morin els avis i ja no quedin testimonis ni referents del nostre univers simbòlic, ens serà molt més difícil defensar els nostres drets. Qui voldrà un llegat de renúncies, de resignació i de fracassos? Els catalans d'avui tenim el deure ètic de salvaguardar la nostra història i de llegar aquest exemple de compromís amb Catalunya als nostres fills i als nostres néts. La llibreria Ona va ajudar a salvar-nos la llengua i la literatura, ara ens toca a nosaltres ajudar-la a ella a salvar-se de la mort. És una qüestió de dignitat.

e-notícies , 27/9/2010