Tot responent la carta que la senyora Roser Casamitjana m'adreçava el passat 24 de setembre en aquestes pàgines, arran del meu article Els videoclubs i Valldoreix, voldria fer algunes precisions. Diu la senyora Casamitjana que no vol entrar "a discutir si tenen o no raó els videoclubs en les seves reclamacions". I per què no hi vol entrar? Potser perquè sap que els videoclubs tenen tota la raó? L'EMD va infringir la llei en no fer cas de l'Associació d'Empreses del Video, quan aquesta entitat la va advertir que set de les nou pel·lícules del cicle Cinema a la Fresca no es podien projectar. O no és cert que la llei no permet l'exhibició gratuïta de films d'una antiguitat inferior als dotze mesos? Tanmateix, la senyora Casamitjana, erigint-se en portaveu de l'EMD, insisteix que el cicle no pretén res més que ser "un espai lúdic de trobada dels veïns, amb pel·lícules que puguin abastar un públic com més extens millor", i posa èmfasi en el "cinema familiar". Doncs bé, sap greu que la senyora Casamitjana tingui una opinió tan baixa dels interessos culturals dels seus conciutadans en considerar que, per trobar-se amb ells, cal rebaixar el nivell de les pel·lícules escollides. Sap greu, perquè, posats només a trobar-se, es podria substituir el cinema per una costellada. Això permetria que tothom la fes petar en lloc d'estar-se callats una hora i mitja. Quina llàstima que la senyora Casamitjana ignori la llista inacabable de films "per a tota la família" que són autèntiques meravelles del cinema i que delectarien els valldoreixencs sense haver de recórrer a les estrenes d'enguany. El bon cinema no té data, senyora Casamitjana. I una àrea de Cultura municipal té el deure de promoure'l. A l'hivern i a l'estiu. El cinema de pur consum ja s'encarreguen de promoure'l el mercat i la iniciativa privada.