En aquests moments es compten per milers els catalans que es fan aquesta pregunta: "A qui he de votar, a Reagrupament o a Solidaritat?". Són independentistes conseqüents que desitgen la unitat d'aquestes dues forces perquè allò que veritablement els importa no són els interessos de partit sinó el ple reconeixement dels drets nacionals de Catalunya. La independència del país és per a ells, per tant, l'únic objectiu que han tenir a curt termini unes sigles que es diguin catalanistes. I tenen raó, perquè el seu desig, a més de noble, és intel·ligent. Amb aquest objectiu ha sorgit l'Assemblea de Solidaris i Reagrupats per una Coalició Conjunta, que el passat 5 d'octubre va celebrar un acte a la seu del Memorial 1714 al Fossar de les Moreres i al qual van assistir, indistintament, persones anònimes de les dues formacions. El Manifest, en els seus punts 4, 5, 6 i 7 i en l'acord final diu el següent:

"Diem que ens hem reunit avui, militants de Reagrupament i adherits a Solidaritat, i que ens reconeixem com a iguals en aquest objectiu, que declarem i compartim, i que no trobem diferències significatives entre nosaltres, ni el en fons ni en la forma, que justifiquin que les nostres respectives agrupacions es presentin per separat a les properes eleccions al Parlament de Catalunya."

"Que la diferència formal entre les dues formacions que s'ha adduït com a justificació de la manca d'unió és relativa a la forma d'escollir els candidats i el seu ordre en les llistes electorals. Que tot i que estem d'acord en què aquesta és una qüestió important, i admetent que la forma emprada en cadascun dels moviments ha estat diferent, considerem que totes dues són expressions legítimes de l'exercici de la democràcia."

"Que si hem estat capaços de deixar de banda les nostres diverses ideologies socials, i les justes reivindicacions que se'n deriven, per tal de fer front comú per la independència, bé hem de saber també superar aquesta diferència en els processos d'elaboració de llistes."

"Que no sentim ni volem aquesta separació, ni estem disposats a protagonitzar cap enfrontament entre nosaltres. Valorem per sobre de tot el que ens uneix: el nostre objectiu d'independència nacional. Per tant, amb molt de gust renunciem a qualsevol condició, pressupòsit o debat sobre els processos d'elecció dels candidats, si això ha de possibilitar la unificació de les dues candidatures en una sola llista a les properes eleccions."

"Acordem emplaçar els nostres líders, i en particular els caps de llista de les dues formacions, els companys Joan Carretero i Joan Laporta, a que es reuneixin i arribin als acords necessaris per eliminar qualsevol diferència entre les dues formacions, per tal que puguem presentar-nos plegats en una Coalició per la Independència a les eleccions del 2010."

"Treballar conjuntament de forma entusiasta, coordinada i eficient en la campanya electoral per aconseguir l'èxit de la Coalició per la Independència formada per Solidaritat i Reagrupament i qualsevol altre grup que amb els mateixos objectius nacionals se sumi a la coalició."

"I compromesos amb aquests acords, tot honorant la memòria dels catalans que ens van precedir en la lluita per la llibertat, i amb el desig del futur lliure que volem per a nosaltres i els nostres fills, ho aprovem, signem i proclamem a la nació catalana, a 5 d'octubre de 2010, al Fossar de les Moreres."

Aquest és, per tant, el sentiment que predomina en l'independentisme conseqüent, aquell que sap que, atrapats com estem per una llei electoral espanyola -la nostra classe política ha estat incapaç de fer-ne una de pròpia en trenta anys-, tota fragmentació del vot favorable a una causa, sigui la que sigui, repercuteix negativament en el conjunt de sigles que la defensen. Per això jo, personalment, com altres milers de catalans, demano a Reagrupament i a Solidaritat que facin un esforç per evitar la nostra fragmentació. Ja ho va fer un partit, capgirant el sentit del nostre vot, i ara es troba delmat i sumit en la desesperació. Seria absurd seguir el mateix camí, tot i que els matisos siguin diferents. És el moment, doncs, d'apel·lar a la intel·ligència i al patriotisme de Joan Carretero i de Joan Laporta per tal que facin possible l'acord de concórrer plegats a les eleccions. Just allò, ves per on, que més temen els poders fàctics de Catalunya. No hi fa res que les llistes ja estiguin aprovades; per refer-les, n'hi ha prou de demanar a les bases si volen la coalició. Això, ja ho sabem, implica que alguns candidats baixin un o dos números en una llista conjunta, però cal apel·lar també a la seva generositat. És la generositat que diferencia els polítics que treballen per al seu país dels que treballen per a si mateixos. I al país se'l pot servir perfectament des del número tres, des del número cinc o des del número set. El proper 28 de novembre, l'independentisme conseqüent sabrà premiar aquest esforç i aquesta generositat.

e-notícies , 13/10/2010