El passat 3 d'octubre, convidat pels organitzadors, vaig tenir l'honor de poder fer el parlament d'obertura de la tercera edició de Bellprat, Vila del Llibre, i també d'admirar, com el 2009 –aleshores a títol personal–, l'esforç que fa anualment aquest petit poble de cent habitants per obrir-se al món. Per als qui no hagin sentit parlar mai de la Vila del Llibre, he de dir que Bellprat, situat a la comarca de l'Anoia, entre les serres de Queralt i Ca l'Erota, i posseïdor de les restes del castell de Queralt, cada primer diumenge d'octubre deixa de ser un poble de camps de conreu i es transforma en la vila literària de Catalunya. Una vila que ens rep amb llibres antics que es poden adquirir a preus d'entre 1 i 5 euros. Mil persones hi han passat enguany. El més bonic, però, a banda de la bellesa del paisatge, que ofereix una panoràmica esplèndida de l'Anoia i de la Conca de Barberà, són les troballes literàries que cadascú hi pugui aconseguir, la relació familiar que es crea entre persones vingudes de diferents punts del país, les presentacions de llibres que s'hi fan i l'ambient de festa a l'aire lliure que s'hi viu, amb música en directe, exposicions i activitats per a la mainada. Allà vaig conèixer els vincles familiars que hi manté l'actor santcugatenc Jaume Pla i també vaig trobar-hi, entre els visitants, la historiadora Montserrat Rumbau, igualment santcugatenca. Val a dir que a Bellprat s'hi pot anar qualsevol dia de l'any, perquè és un lloc ideal per fer agroturisme, però allò que li ha donat més caràcter ha estat el fet d'esdevenir l'única vila de Catalunya integrada en el circuit internacional de Book Towns i, per tant, cal agrair-li que hagi escollit una de les creacions que més dignifiquen l'ésser humà, el llibre, i que l'hagi convertida en un signe de la seva identitat.