Tenia raó Felip Puig, secretari general adjunt de CDC, quan va acusar José Montilla d'"insultar la intel·ligència dels electors catalans i de la gent castellanoparlant" en proposar de celebrar un cara a cara en espanyol amb Artur Mas. Ja sabem que Puig, posteriorment, desautoritzat per Mas, va dir que s'havia equivocat. Però això ja és normal en un país que es defineix per mitjà de la por a dir les coses pel seu nom i que demana perdó a aquells que el trepitgen o se'n burlen. Però Puig no es va equivocar, perquè realment és un insult a la intel·ligència dels hispanoparlants que el PSOE de Catalunya els consideri uns analfabets incapaços d'entendre el català. Només cal veure la maniobra que s'amaga darrere la petició del debat en espanyol.

D'entrada, José Montilla menteix descaradament quan s'autodefineix com el primer president, des del 1980, que ofereix un debat electoral al seu principal adversari. Menteix, perquè no és ell, sinó Artur Mas, qui fa la proposta de debat. El Partit Socialista fa la proposta el 24 de setembre, a través dels micròfons de RAC1, mentre que Convergència la fa el 17 d'aquell mes -en la sessió de control a la CCMA-, amb aquest argument de la diputada Joana Ortega: "Contribueix a la transparència i fomenta la participació". És a dir, set dies abans. Però, per si no fos prou, Montilla amaga que el 13 d'abril passat el director de campanya de CiU, David Madí, va lliurar una proposta al director de campanya del PSOE català, Jaume Collboni, de fer dos debats televisius en el format 'cara a cara' -en cap cas un en català i un altre en espanyol- "sense perjudici de la coexistència amb d'altres debats amb la resta de formacions amb representació parlamentària". Collboni no va voler signar l'acord i va respondre que ja l'estudiarien. Doncs bé, ara ens trobem que, gairebé mig any després d'aquella data, el senyor Montilla es vanta d'"oferir un cara a cara". D'això se'n diu ètica, sí senyor.

Però si la proposta socialista és una mentida en si mateixa, encara és més sibil·lina la intenció que la mou. I el més curiós és que contradiu de dalt a baix el discurs tradicional del partit de Montilla, segons el qual Catalunya és bilingüe. Si Catalunya és bilingüe, és obvi que tots els catalans parlen dues llengües. I si tots els catalans parlen dues llengües, és obvi, també, que no tenen cap problema a l'hora de seguir un debat en català. Per tant, si tothom entén el debat en català, per què demanen els socialistes un debat en espanyol? Diu Montilla, com a excusa, que "una part important de la societat catalana que veu televisió, ho fa en castellà". I què? La gent, a casa seva, veu els canals que vol. I tot sovint no ho fa pas per raons de llengua, sinó de contingut. Però, en el supòsit que fos així, hauríem d'admetre que són moltíssims els catalans que miren cadenes en altres llengües per raons d'origen o de parentiu. I no són catalans, aquests?

Finalment, creient haver trobat, en l'entrevista de Tele-5 a Artur Mas, l'argument del segle contra el líder convergent, Montilla va dir: "I quan va a La Noria o a Madrid en què parla? En arameu?". Però això no és cap argument, i Montilla, en utilitzar-lo, rellisca. Artur Mas no va anar a Tele-5 a fer cap cara a cara, sinó a ser entrevistat, que és molt diferent. Hom és lliure de concedir entrevistes individuals a tants programes i cadenes com vulgui i en la llengua que vulgui. Però un cara a cara és una altra cosa, i un cara a cara en campanya electoral encara més. En altres paraules, tota comparació entre una entrevista informal i un cara a cara oficial resulta tan absurda que només s'entén com a intent de donar pinso als acòlits sense sentit del ridícul i d'enredar alguns catalans poc reflexius.

Tanmateix, tot aquest enrenou no és res més que una cortina de fum socialista per amagar les autèntiques raons de demanar un debat en espanyol. I una d'aquestes raons és la por. La por immensa de José Montilla i del seu partit a un debat que saben d'antuvi que tenen perdut. I és que són molt conscients que, mancats d'arguments, Montilla és l'home menys indicat per defensar la buidor.

e-notícies , 18/10/2010