Agraïnt l'amable invitació d'el Diari de Sant Cugat per tal que faci una valoració de l'acte celebrat el passat 6 d'abril, a la sala Bebop Jazz, amb la presentació del meu llibre El somriure de Burt Lancaster, he de dir que va ser una d'aquelles ocasions una mica màgiques en què es crea un gran corrent de simpatia entre el públic i els membres de la taula. Per això voldria aprofitar aquestes línies per agrair l'assistència de les prop de 150 persones que omplien el local, així com la col·laboració de la llibreria Paidea i de tots aquells que van contribuir a la difusió d'una nit que quedarà per sempre en el meu record.


Va ser molt enriquidora la presentació que Dolors Vilarasau va fer de les pàgines del llibre i molt agudes les seves observacions sobre les dones que hi apareixen. També va ser molt amè el parlament de Francesc Mauri. Mauri va fer riure tothom quan va dir que no havia llegit mai cap llibre de ficció en què un dels protagonistes fos el director del Servei Meteorològic de Catalunya –al qual pensa fer arribar un exemplar- i que, a més a més, la seva parella es digués Mauri. I és que la presència del meteoròleg de TV3 estava justificada perquè en una de les deu històries del llibre, concretament la que té lloc en un hostal de luxe de la Costa Daurada, el temps, la pluja i la sorra de la platja són determinants. Finalment, Jordi Bosch va tenir una exquisida intervenció amb la lectura d'un fragment del llibre. Bosch, davant la impossibilitat de ser present al Bebop a causa dels l'assaigs de Fuenteovejuna, el nou muntatge del TNC, va deixar enregistrat un paràgraf que es va engrandir en ser dit per un dels millors actors del país.

Sóc conscient que El somriure de Burt Lancaster sorprendrà els lectors acostumats als meus llibres d'assaig políticosocial, però també hi ha altres temes que m'interessen. Per exemple l'atzar. Aquest llibre parla de la importància de l'atzar en la vida de les persones, parla de l'efecte determinant que té sovint en nosaltres la irrupció d'un fet inesperat. Per aquells que no l'hagin llegit, diré que es tracta de deu històries molt properes a dues sèries televisives inoblidables: la britànica Històries imprevistes i la nord-americana La Dimensió desconeguda. La primera és històrica, la segona mítica, però en el creuament de totes dues hi ha l'essència dels meus relats sobre la força incontrolable de l'atzar.

És l'atzar qui determina la nostra concepció i és l'atzar qui sovint s'imposa entre nosaltres per mitjà de la fortuna o la fatalitat. El títol genèric del llibre, per tant, és un advertiment en aquest sentit, ja que el gran atractiu de Burt Lancaster no residia en el seu resplandent somriure, sinó en la l'ombra d'inquietant murrieria que el tenyia. Elements inherents a la naturalesa humana com ara l'ambició, la por, el desamor, l'opressió, l'orgull, l'engany, l'enginy, l'astúcia, la venjança o l'esperança esdevenen aquí els batecs del cor d'uns personatges tan vulnerables com nosaltres atrapats en la poderosa teranyina del guió invisible del destí.

Diari de Sant Cugat , 14/4/2005