Es nota que els resultats de les enquestes han disparat totes les alarmes de la direcció d'Esquerra i que vol fer en quatre dies tot allò que no ha fet en set anys. Es tracta d'intentar entabanar els votants de bona fe, fent-los creure que aquests darrers set anys, al Parlament, hi ha hagut un partit independentista. Però és un intent fallit per diverses raons. Dues, si més no. En primer lloc, perquè l'independentisme conseqüent no vota submarins del PSOE de Catalunya; i, en segon, perquè la falta de sentit del ridícul de la cúpula d'Esquerra ja només provoca hilaritat. I dic la cúpula, perquè em consta que són molts els militants que -com passa de vegades entre els socis d'alguns clubs de futbol, quan van a la deriva- estan desitjant que la patacada del 28-N sigui com més forta millor per poder foragitar-ne els dirigents actuals i tota la seva cort de càrrecs de confiança, aduladors, estalinistes i sectaris assalariats que els fan de guàrdia pretoriana. Mai, en els darrers trenta anys, el país havia patit una espanyolització tan ferotge com la de les dues darreres legislatures ni havia arribat a uns nivells de degradació tan espectaculars fins a convertir-se en una vulgar comunitat autònoma governada des de Madrid. O no és això, la mascarada de l'Espanya de les Autonomies? Simples regions governades per virreis -que passen de presidents autonòmics a ministres espanyols i de ministres espanyols a presidents autonòmics- a les ordres del Partit Socialista i del Partit Popular.

L'última escenificació a corre-cuita d'Esquerra l'ha protagonitzada el conseller de Governació, Jordi Ausàs, fent-se el valent davant José Montilla amb la cessió d'urnes electorals a Barcelona Decideix, per a la consulta del proper 10 d'abril. Una data en què Ausàs ja farà mig any que no serà conseller. Com sabem, Montilla ha desautoritzat Ausàs i aquest ha dit que no en farà cas. I Joan Puigcercós -per donar més relleu a la comèdia que ell i Montilla representen des de fa quatre anys- ha sortit en defensa d'Ausàs. Aquesta comèdia, però, ha ofès les plataformes de molts municipis que, en les quatre grans onades de consultes, no van comptar amb el suport del senyor Ausàs. Jo mateix, pel fet d'haver estat portaveu de la Plataforma que va celebrar la consulta a Sant Cugat, vaig haver d'atendre un nombre força elevat de coordinadors d'altres municipis que, amoïnats pel preu del lloguer de les urnes, cercaven sense èxit la manera que algú els les cedís. Però en aquell moment, dissortadament per a ells, no estàvem en campanya electoral.

Si els senyors Ausàs i Puigcercós volen fer-se els valents, encara són a temps de treure la bandera espanyola que tots dos van penjar a Governació. La mateixa que Joan Carretero havia retirat. N'hi ha prou amb una ordre. I quan José Montilla s'enfadi, també n'hi haurà prou que Puigcercós li respongui amb les mateixes paraules que ara ho ha fet arran de l'afer de les urnes. És a dir, aconsellant-li que es "relaxi" i que no es posi "nerviós". Però això no passarà, perquè els límits d'una comèdia els marca el director. I el director d'aquesta comèdia es diu Montilla, no pas Puigcercós. Recordem, en aquest sentit, que va ser precisament Puigcercós, secretari general d'Esquerra, qui, penjant la bandera espanyola a Governació, va desautoritzar l'aleshores alcalde de Matadepera, Jordi Comas, quan el PP va denunciar-lo per la via penal per negar-se a fer el mateix al seu consistori. Comas, com és natural, ja fa temps que va deixar Esquerra, un partit presoner d'una direcció que el porta directament a l'abisme. Per això, el proper 28 de novembre, es produirà un fet insòlit i paradoxal a Europa. Serà el dia en què, per un desig de regeneració interna, molts militants d'Esquerra, en lloc de votar el seu partit, ho faran en favor d'una opció veritablement independentista.

e-notícies , 25/10/2010