No és gens estrany que el Partit Popular tingui tants problemes per fer llistes electorals a Catalunya. Una cosa és ser ultranacionalista espanyol i l'altra és fer-ho públic, ja que són moltes les persones del PP a les quals els cauria la cara de vergonya si els seus conciutadans sabessin en quina formació militen. Són populars també, sí, però amb sentit del ridícul. Per això se n'amaguen. No pot ser de cap altra manera quan ets algú amarat d'autoodi i sents una aversió profunda pel teu país i per la teva llengua. La secció local del PP de Sant Cugat pertany al sector que no té sentit del ridícul i, fidel a la direcció, s'ha posat a perseguir la llengua catalana amb el mateix delit amb què Manuel Fraga, fundador del seu partit, servia determinats principios inquebrantables quan era ministre. Així, el president de la junta local popular, Jordi Carreras, d'acord amb la caverna catalanofòbica espanyola, té la barra de dir que el castellà està discriminat a Catalunya i d'iniciar una croada contra el reglament lingüístic de l'Ajuntament de la ciutat. Un reglament que, tot i que dóna prevalença al català com a llengua pròpia del país, atén en espanyol tothom que ho demana. En aquest sentit, ha estat molt adient la resposta de l'alcalde Lluís Recoder: "Si el català no és llengua preferent a Catalunya, on ho ha de ser?". Doncs enlloc. Aquest és l'objectiu dels populars. Cosa que és repugnant, perquè saben prou bé que el català no és només una llengua amenaçada de mort, que es troba en estat d'alarmant degradació fonètica, morfològica i sintàctica, sinó que el bilingüisme que se'ns vol imposar la convertiria en una llengua domèstica i merament ornamental. I és que el PP necessita que els catalanoparlants siguem bilingües per tal que molts hispanoparlants puguin continuar essent monolingües.